a les germandats


El cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha publicat enguany una carta pastoral amb un títol ben eloqüent i amb un destinatari clar: A les confraries. El prelat es dirigix a tot tipus d’agrupacions de religiositat popular però el text dedica un extens apartat especialment a les confraries de Setmana Santa, allò que en Torrent anomenem germandats com a distinció d’altres grups religiosos. Amb el Diumenge de Rams i l’inici de la Setmana Santa a tocar val la pena detindre’s en algunes idees i reflexions que fa l’arquebisbe. A poc que es conega la Setmana Santa local tots ens podem sentir al·ludits, identificats i interpel·lats, especialment per alguns contrasentits. Continue reading “a les germandats”

Anuncis

Sant Josep


En la dessacralitzada societat per la qual transitem encara no ha caigut en l’oblit -per sort- el nom del sant en honor al qual se celebren les Falles, que ja han conquerit els carrers de la nostra ciutat. Siga per les Falles, siga perquè tanquen les escoles o siga perquè el 19 de març celebrem el dia del pare -així ens ho recorden les grans superfícies comercials i les administracions de loteria-, a pocs escapa que les festes valencianes més universals se celebren en honor a sant Josep. Qui més qui menys, a més a més, té algun cosí, oncle o germà a qui felicitar per la seua onomàstica. Però, què se sap de sant Josep? És possible que siga un dels personatges bíblics més famosos i venerats i, al mateix temps, més misteriosos i enigmàtics. Continue reading “Sant Josep”

la flama d’un poble


De vegades els grans descobriments vénen quan menys s’esperen o es troben allà on no s’estaven buscant. Això és el que li ha passat al cronista local José Royo, a qui podem llegir en les pàgines històriques, en descobrir en una de les seues investigacions La primera flor, una novel·leta sobre una parella d’enamorats amb aspiracions ben diferents. Un vol eixir del poble, créixer i prosperar. L’altre prefereix mantindre la seguretat de la vida de sempre. És cert que la temàtica no és gens original. Xic, xica, relacions amoroses… Allò que fa que la troballa de La primera flor siga gairebé històrica és que és un text escrit a principis del segle XX i ambientat en la festa torrentina de l’Entrà de la Flor, que consisteix en l’ofrena a la Mare de Déu dels primers fruits d’una primavera que ja està a tocar. Continue reading “la flama d’un poble”

la carn vol carn


La carn vol carn, no s’hi pot contradir, son apetit en l’om pren molta part, va escriure Ausiàs March fa més de cinc-cents anys. Un altre poeta, Vicent Andrés Estellés va prendre aquests versos com a epígraf per a uns altres també ben coneguts: no hi havia a València dos amants com nosaltres, deixà escrit el de Burjassot. L’assumpte va de carn, però no de la qual parlaven aquests dos homenots de la poesia valenciana. Va de menjar. I va d’adoctrinar. Perquè amb l’alimentació també s’adoctrina, o això sembla. Continue reading “la carn vol carn”

escriure sense faltes


Les enquestes més recents quant a l’ús i coneixement del valencià no són per a tirar coets tot i que tampoc haurien de fer caure en un pou de desesperació. Ni fred ni calor, que diria aquell, tot i el protagonisme del castellà fins i tot a les zones tradicionalment valencianoparlants. El valencià es coneix i s’entén en la majoria dels casos (bona dada) però s’usa cada vegada menys (dada no tan bona).

Es canvia del valencià al castellà freqüentment però un dels casos més paradigmàtics té lloc quan toca posar-se a escriure. Falta molt poc perquè al món hi haja més telèfons mòbils que persones però, coses de l’univers multipantalla en què vivim, la comunicació mitjançant els smartphones és principalment escrita. I allà és quan ve el canvi. La por que no es té a cometre errades quan parlem en valencià es transforma en autèntic terror que quede per escrit (verba volant, scripta manent) un missatge amb errades ortogràfiques. I què dir quan es tracta de compartir un contingut a les xarxes socials, a l’abast de tanta gent. A pagar-ho, la pobreta llengua pròpia, que es veu relegada a la banqueta pel castellà, convertit en jugador titular. En aquest sentit, res a dir quant als casos, diríem, particulars. Estudiar en valencià és un dret al qual no tots han pogut accedir i només cal encoratjar a perdre la por. Errades en pot cometre tot el món.

Continue reading “escriure sense faltes”