les festes


Així com els viatges necessiten un final per completar-se i cobrar sentit, així les festes, un parèntesi d’eufòria dins de la normalitat.

Hi ha tres coses que, per si algú encara tenia algun dubte, deixen clar que l’estiu ha arribat i que juliol ja va llevant dies als calendaris: l’aparcament, les nits a la fresca i les festes patronals.

Segur que si preguntàrem pel carrer quin és el principal problema de la ciutat de Torrent, el trànsit i la missió impossible que suposa aparcar en alguns barris apareixerien en el top ten. Tot i algunes bones mesures com l’habilitació de solars com a aparcaments públics, deixar descansar el vehicle és en molts casos una odissea. Però alguna cosa passa quan arriba juliol. De sobte, s’acaben les voltes i aparcar és bufar i fer ampolles fins i tot a la porta de casa.

Continua llegint

valència bàsquet


Video: Valencia Bàsquet / Youtube

Després d’abordar el mes passat la croada legal contra el sucre tocava tornar a la temàtica local. La possibilitat que Torrent deixe de ser capital de l’Horta Sud bé haguera merescut unes línies tot i que negatives que això passe hi ha hagut moltes però explicacions reals d’allò que podria significar, no tantes.

Tocava, déiem. Però el títol de lliga aconseguit pel València Bàsquet mereix de sobra que es reserven les referències locals per al pròxim article que, a més a més, serà ben festiu, que els moros i cristians i les festes en honor als sants Abdó i Senén estan a tocar.

Continua llegint

sense sucre


Des de l’ú de maig posar-se fins a les orelles de sucre és un poc més car a Catalunya i potser acabe sent-ho també ací a casa nostra després que Compromís haja expressat el seu interés en una mesura que està alçant polseguera al nord del Sénia. La Generalitat de Catalunya ha començat a gravar les begudes ensucrades envasades, és a dir, amb edulcorants calòrics afegits. No només, per tant, els refrescos més consumits a les terrasses dels bars i restaurants sinó també nèctars i sucs de fruites, begudes esportives, energètiques, de te i de café. Fins i tot les aigües amb sabors, ara de moda.  La polèmica està servida en el moment en què el gravamen repercutirà en el preu final d’aquests productes de consum massiu. Quan toquen la butxaca… Continua llegint

la Setmana Santa que volem


Foto: Ajuntament de Torrent

Foto: Ajuntament de Torrent

Fa cosa d’unes setmanes es va conéixer la petició que fa el bisbe de Salamanca, Carlos López, a les confraries de la Setmana Santa de la capital castellana. El clergue demana que s’evite l’accent andalús a les processons. Segons assegura, cada vegada és més freqüent a les processons de Salamanca escoltar expressions més pròpies d’altres zones.

És fàcil imaginar a quines expressions es refereix. Levantà, al cielo con ella o chicotà són expressions, és veritat, cada vegada més familiars entre nosaltres gràcies a les retransmissions televisives. El bisbe diu que estes expressions dites fins i tot amb un forçat accent andalús “sonen malament”. Continua llegint

una gran festa comporta una gran responsabilitat


Foto: Ajuntament de Torrent

Foto: Ajuntament de Torrent

L’últim dissabte de febrer, als peus de la Torre, Paula Giménez i Carmen Sirvent, fallera major infantil i fallera major de Torrent, respectivament, donaren la benvinguda a les Falles del 2017. I ho feren amb uns estranys, a primera vista, moviments de mans. La primera Crida de la festa fallera com a Patrimoni Immaterial de la Humanitat va fer-se acompanyada de llenguatge de signes, que es va poder vore també al vídeo projectat sobre el símbol de la ciutat en el qual els fallers de Torrent encetaven les celebracions saludant des dels seus casals. Continua llegint

torna-li la trompa al xic


La setmana en què estes lletres omplin el paper és possible que passe a la història per la posada en escena d’un debat filològic i cultural d’alçada -no molta alçada, la veritat- tocant al decret del plurilingüisme i una suposada marginació del castellà -que tothom sap que està en perill de mort- i la naturalesa de la llengua pròpia o com digué un diputat aquell gloriós matí a les Corts, torna-li la trompa al xic. La representació política local no va defugir este debat i a hores d’ara, segons les previsions, les tropes dels nostres veïns del nord ja deuen anar per Sagunt en el seu avanç descontrolat i insaciable després que Torrent s’haja afegit a la Xarxa de municipis valencians Ramon Llull. Continua llegint

jo vull canal 9 i la ràdio de Torrent


Digerint encara les celebracions per un premi de loteria, ve al cas que hi ha un vídeo a Youtube en el qual una dona assegura que tant li fa que li toque o no un premi gros, que ella el que vol és Canal 9. És més, no és que li agradaria que tornara la tele sinó que “la necessita”. El vídeo en qüestió té uns tres anys i coincideix amb el tancament i la forçada fosa a negre de novembre del 2013. Hui nosaltres també podem dir, en el context de les celebracions de la loteria al nostre poble, que necessitem Canal 9, qui ho dubta, però més encara, que necessitem que torne la ràdio municipal de Torrent.

En la voràgine festiva del dia 6 de gener amb mitjans locals, comarcals, regionals i nacionals fent-se ressò d’un esdeveniment -en este cas no flatulent- que tornava a posar Torrent al centre del mapa informatiu, es van trobar a faltar estos dos mitjans que haurien de ser de referència. D’una banda, la ràdio i la tele públiques dels valencians. No pot ser que a Morella, Vinaròs, la Font de la Figuera o Alcoi hagen de conéixer per Telecinco, TVE o La Sexta que la germandat del Sant Sepulcre de Torrent ha repartit el primer premi del sorteig de Reis.

De la mateixa manera, tampoc pot ser que un any i mig després d’apagar-se la ràdio municipal, les ones locals encara continuen mudes. És urgent. La ciutat necessita un mitjà propi i plural que vaja, això sí, més enllà de les festes i el folklore, que forme i informe. Torrent necessita un espai en valencià i plural de diàleg i debat que siga un referent informatiu per al veïnat. El teixit comercial i associatiu ha de recuperar este imprescindible altaveu. Aprenent dels errors comesos i amb voluntat de tots els actors implicats de segur que la nova ràdio municipal assoliria nivells d’audiència acceptables.

Gener és temps de propòsits. Així doncs, que la necessària ràdio municipal de Torrent, una ràdio dels torrentins, feta per torrentins i per als torrentins no es quede al calaix dels propòsits mai complits al nou any, al costat del gimnàs on s’apuntàrem i mai anàrem, del curs d’anglés al qual ens matriculàrem i al qual mai participàrem i del primer número del col·leccionable de punt de creu que compràrem però que no continuàrem.

Article publicat a l’edició 68 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perque ajuden a millorar.