l’alqueria blanca

L’ Alqueria Blanca torna a la pantalla. Una gran notícia, entre altres coses, pel que fa a la promoció i ús del valencià.

La ficció valenciana és una de les millors ferramentes amb la qual compta la societat per tal d’aconseguir la tan desitjada normalitat de la llengua. Els ajuntaments i altres organismes poden canviar el nom de tots el carrers i posar-los en valencià, així com facilitar la instalació de cartells als negocis (de vegades, amb flagrants errades). Però la realitat és que el valencià perd presència i força cada dia.

Ho fa al carrer. Els encarregats dels negocis que s’han estalviat uns duros posant el rètol en valencià, no el parlen. I ho fa a l’escola. Les línies en valencià són quasi inexistents més enllà de l’educació primària. Dels polítics valencians no cal ni parlar-ne.

Vist l’èxit de l’alqueria, el següent pas hauria de ser no limitar l’ús del valencià a la ficció, diguem, costumbrista o de producció pròpia. Cal promoure el doblatge de producció nacional i estrangera.

Per quin motiu el consumidor de l’Alqueria Blanca o altres sèries de relatiu èxit en els últims anys (Bon dia, bonica o Senyor retor, per nomenar alguna) hauria de deixar de vore altres sèries o pel·lícules de qualitat? Malgrat la difícil situació econòmica, l’aposta hauria de ser més forta.

El passat 11 de setembre a la Comunitat Valenciana es van alçar veus contra una suposada invasió cultural/territorial. Però, en lloc de mirar cap a fora, cal mirar cap a dins. S’està promovent i defensant realment el que es considera que està sent atacat?

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s