monges borroka

Milers d’espanyols es van gitar anit amb Arturo Pérez Reverte. Les reflexions de l’escriptor i periodista a l’última part de Salvados van tindre un important ressò a les xàrcies socials una volta acabat el primer programa de la nova temporada.

El diàleg final entre Jordi Évole i l’autor de la saga d’Alatriste va aombrar, sense voler, la resta d’intervencions i continguts del reportatge.

Només la monja Julia Sánchez, a la qual Jordi Évole va anomenar “monja borroka” va poder competir amb l’escriptor. Preguntada pels desdodaments, la religiosa va respondre que quan col.lidixen ética i política ha de prevaldre la primera. Una resposta, en realitat, que molts haurien donat.

A la monja li va eixir de seguida una legió de seguidors. Malauradament, entre els comentaris enaltint-la hi havia molts del tipus “no hauria de ser una excepció” o “si hi haguera més monges com ella hi hauria menys ateus”.

A ningú se li va ocórrer dir que tant de bo que tots els mestres foren com Noemi Rocabert, la directora del Mestre Morera, donant per descomptat que els professors són una casta de privilegiats que tenen dos mesos de vacances i que quan sona la campana se’n van a casa i s’obliden dels seus alumnes fins l’endemà. No seria cert. No seria just parlar d’excepció.

El món, gràcies a Déu mai millor dit, està plagat de monges borroka. I no soles a Àfrica o la Índia. Al girar el carrer. I no soles de monges. Hi ha religiosos, retors i laics d’acció que cada dia es deixen la pell per canviar les coses. Convertir la “monja borroka” en excepció és una injustícia.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s