M. Carmen del Río, directora del col·legi d’educació especial La Unión: “No tenim diners per a continuar endavant”

Al borde del precipio és el titular de portada de l’últim número de Torrent Informatiu. Un ampli reportatge alerta de la gravíssima situació que patixen centres de majors i d’educació especial de la ciutat pels impagaments de la Generalitat.

En format pregunta-resposta presentem la part corresponent al col.legi d’educació especial La Unión.

La directora del centro, en el aula principal del colegio.

La directora del centre, a l’aula principal del col·legi.

El col·legi d’educació especial La Unión és una estranya espècie entre els centres d’educació especial. No és privat ni públic ni concertat. La propietat li correspon a la Mancomunitat de l’Horta Sud que trau a concurs la seua gestió, que té ara l’associació de pares PRODEFI (Asociación Prodeficientes Psíquicos). Cada any s’ha de signar un conveni que pose negre sobre blanc la realitat i les exigències econòmiques de l’escola. Els continus retards en la firma d’este document han portat La Unión fins al col·lapse financer. Al tancament d’esta edició, el centre està a l’espera de cobrar el que encara se li deu de 2012 i tot el corresponent al 2013. En total són més de 700.000 €. El centre atén xiquets i jóvens molts dependents amb pluridiscapacitats i malalties com les síndromes de Rett, Kabuki i Down, entre d’altres. La plantilla la formen sis mestres, sis educadors, una mestra d’audició i llenguatge i un fisioterapeuta, a més del personal encarregat del menjador. En total, vora una vintena de persones bolcades en cos i ànima en els seus alumnes, que no saben si l’escola podrà seguir oberta.

Pregunta.- La paraula col·lapse financer definix la situació actual de La Unión?

Resposta.- No tenim res de res. Ens deuen 60.000 € de 2012 i tot el corresponent a 2013. Ara, a finals de novembre, hem firmat el conveni d’enguany, però encara no hem rebut ni un euro. El centre funciona mitjançant convenis anuals. Tots els anys se n’ha de signar un. La burocràcia és llarga i, normalment, fa molts anys, el conveni es signava en juny, però portem molt de temps signant-lo en juliol, agost i setembre, com últimament. Enguany ha passat setembre, octubre i estem en novembre…

P.- Quines són les expectatives?

R.- El dia que vam anar a manifestar-nos a la conselleria d’Educació ens van prometre que ens pagarien en dos terminis el corresponent a l’any passat i part d’enguany. A més a més, aquell dia ens varen dir que una volta passara el conveni pel ple del Consell ens enviarien els diners. Però no ha sigut així. Calia signar el conveni per tal que hi haja un document comptable que puga ser lliurat. Ara hem firmat, però encara no hem cobrat.

P.- Hi ha plantejades més accions reivindicatives?

R.- De moment, estem esperant que es resolga açò. Si no, tornarem a protestar. No tenim diners per a continuar endavant.

P.- Què diferència la situació de La Unión de la resta de centres d’educació especial de la ciutat?

R.- Els altres centres són concertats o privats i se’ls deu part del corresponent al personal complementari. En tindre un concert econòmic, el professorat té el pagament delegat per part de la conselleria. Nosaltres rebem una quantitat anual i amb ella fem front tots els pagaments, inclosos els sous.

P.- Quina resposta han trobat a la conselleria?

R.- La consellera d’Educació coneix perfectament la situació del centre i va intentar avançar la signatura del conveni per donar-li solució. Maria José Català va proposar un canvi de conveni que no va ser acceptat pel Consell. Proposava que el conveni es corresponguera amb el curs escolar -ara és per any natural- de tal manera que al tancar el curs a finals d’agost, el nou conveni ja estiguera enllestit per a ser signat. Però asseguren que això, jurídicament, no es pot fer.



P.- Com es concreta este col·lapse financer en el dia a dia del centre?
R.- Ara mateix, no tenim ni tòner en la impressora i no tenim diners per a material. Tenim ajornat l’IRPF i la seguretat social sense pagar, a més dels interessos que tot açò genera.

P.- Des de quan estan treballant sense cobrar?

R.- Des de maig d’enguany.

P.- Com afronten els pares esta situació?

R.- Hi ha de tot. Cal recordar que hi ha pares que formen part de PRODEFI, l’actual gestora del centre i hi ha qui no. N’hi ha que ja estan demanant plaça en altres centres per si hem de tancar.

P.- Hi ha risc de tancament?

R.- PRODEFI ja ha advertit la Mancomunitat que si no arriben els diners per tal que el centre funcione amb una mínima dignitat, en desembre haurien de deixar la gestió. Açò suposaria haver de buscar un altre gestor.

P.- Els alumnes han vist disminuïda la seua atenció?

R.- Ells no noten res. Tots som professionals i tot el món treballa com si estiguera cobrant. Les necessitats bàsiques les tenen cobertes gràcies a pares que, per exemple, donen bolquers o tovalloles humides.

P.- És una situació nova?

R. Sempre hi ha hagut retards. El conveni sempre s’ha signat tard, mal i arreu. El que passa és que ara, amb la crisi, el retard està sent molt més greu. Pensàvem que en setembre cobraríem però no ha sigut així. I ha passat setembre, octubre, novembre…

P.- Han hagut de fer canvis deguts al deute?
R.- Pel que fa al funcionament, podem seguir més o menys com sempre. No podem reduir personal perquè se’ns exigix una ràtio.



P.- Quines conseqüències tindria un hipotètic tancament per als alumnes?

R.- Esperem no haver d’arribar a eixe extrem. Però arribat el moment, la Mancomunitat trauria a concurs la gestió que l’assumiria una empresa o es tancaria i els xiquets haurien d’anar-se’n a un altre lloc.

P.- Però amb una nova empresa la situació econòmica seria la mateixa.

R.-Sí, però no és el mateix que la gestió la coordine una empresa especialitzada que una associació de pares que no disposa dels recursos econòmics. Ara per ara, la pòlissa de PRODEFI està vençuda i el banc ha acceptat una pròrroga, el que suposa una despesa impressionant.

P.- Com s’ha vist afectada la despesa diària de funcionament?

R.- De moment hem tingut diners per pagar la llum i el telèfon però tractem d’estalviar el màxim possible per si arriba el dia que no podem afrontar estos pagaments. Ara mateix no podem comprar tòner per a la impressora, li donem uns colpets i mentre funcione… Se’ns va acabar el paper i hem de netejar els xiquets amb les tovalloles del menjador. Uns pares van prestar diners per a comprar rotllos de paper.

P.- I els proveïdors?

R.- Volen cobrar. Ja no es fien de les institucions públiques. A ells també els deuen molts diners així que el que demanem ho hem de pagar com a màxim en una setmana. Abans podien esperar fins a un any. Ara, entre que no els donen préstecs i els deutes de les conselleries, tampoc ens avancen res a nosaltres.

P.- Amb l’arribada de l’hivern, podran encendre la calefacció?

R.- Confiem a cobrar si no, no sé què farem.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s