pobresa vital

Dutxar-se cada dia o encendre una estufa per mantindre la casa calenta són luxes per a moltes famílies de la ciutat que, cada vegada més, criden a la porta de Càritas i Creu Roja. No poden pagar els rebuts d’aigua o llum i viuen amb la por de, literalment, quedar-se a fosques

A la bústia de moltes famílies està arribant al llarg del mes de febrer una desagradable sorpresa en forma de rebut de la llum inexplicablement costós. La recentment incorporada facturació bimestral, l’encariment de l’energia (la llum ha pujat un 60 per cent en cinc anys), així com el natural increment d’ús durant els mesos més freds fa que l’últim rebut d’una família mitjana puga disparar-se fins a 200 euros.

Esta sorpresa és especialment desagradable per a les famílies que atenen a la ciutat Càritas o Creu Roja. Patixen la denominada “pobresa energètica”. O el que és el mateix, viure amb la por de no encendre aparells elèctrics per a cuinar o combatre el fred pel que puga vindre amb la pròxima factura. A tot açò cal sumar la impossibilitat de comprar menjar o pagar el lloguer o la hipoteca.

No obstant això, el director de Càritas de la vicaría 3 (demarcació territorial eclesiàstica que inclou Torrent), Rafael González, preferix parlar de “pobresa vital” perquè l’alimentació, el lloguer o la hipoteca, la llum, l’aigua i el gas són “necessitats vitals bàsiques” sense les quals una persona no pot viure dignament.

Segons el Comité Econòmic i Social Europeu (CESE), que ha presentat recentment un informe amb mesures per combatre este tipus de pobresa, el drama afecta ja a 50 milions d’europeus. A la Comunitat Valenciana, i segons dades de Creu Roja, vora 800 famílies van rebre durant el 2013 ajudes per fer front al pagament de rebuts d’energia. A Torrent, l’assemblea local d’esta ONG va dedicar en desembre de l’any passat més de 3.000 euros a rebuts d’aigua i llum.

La responsable d’intervenció social de Creu Roja a Torrent, Amalia Isla, resum així el procés pel qual una família crida a la porta d’esta organització: “La gent menja primer i paga després. La majoria de persones que entren per la porta ho fan desesperades, sense ingressos i amb lloguers o hipoteques que evidentment no poden pagar. Alguns compten amb l’ajuda de pares i iaios però amb una pensió de jubilació no contributiva no es poden fer miracles”.

Moltes famílies malviuen amb els ingressos que els proporcionen xicotets treballs no declarats d’alguns dels seus membres però amb aixó, afegix González, “aguanten fins que no poden més i demanen ajuda”.

Pobresa encoberta
No és fàcil fer el pas i acudir a Creu Roja o Càritas i demanar ajuda. Els dos representants d’estos organismes coincidixen a l’hora de reconéixer que hi ha famílies que, ara per ara, estan patint necessitat i que no acudixen a les entitats socials o ONGs per vergonya i per la por a què diran. La tècnica de Creu Roja explica que cal distingir entre els pobres crònics que sempre necessitaran ajuda de tot tipus i la realitat actual. “A la nostra seu acudix gent que sempre ha necessitat ajuda. Fa alguns anys hi va haver un boom amb els immigrants i ara el principal demandant és l’espanyol mitjà que vivia bé, dins de les seues possibilitats, del seu jornal. Eixe és el que arriba ací amb molta vergonya i moltes voltes plorant per la impotència de no poder atendre les necessitats dels seus fills ni de sa casa”.

A més a més, i tal com assegura González, l’impagament d’un rebut amaga problemes que només aflorixen quan entre atenent i atés sorgix la confiança. “Un rebut no pagat pot amagar problemes de violència masclista, alcohol, drogues o roïnes relacions familiars. Tractem de detectar què hi ha darrere de cada situació i reconduir-la sempre buscant el compromís de la persona de voler eixir del forat en què ha caigut”.

Conseqüències físiques i socials
El CESE assegura al seu informe que la pobresa energètica “mata física i socialment”. Mentrestant a Espanya es donen situacions impensables a altres països de la Unió Europea i impròpies de l’anomenat primer món. S’estan produint talls de subinistrament, prohibits a alguns països europeus, detectats per les dos entitats. Per Amalia Isla esta no és una situació pròpia d’un país desenvolupat que hauria de garantir el subministrament energètic de les persones que acrediten que realment no poden fer front els rebuts.

González, per la seua banda, recorda que antigament a Espanya tallar la llum també era il·legal. Assegura també que en alguns casos han hagut de donar material de neteja personal per tal que una persona “vaja presentable” a una entrevista de treball o fer qualsevol gestió. “El baixó físic de moltes persones és evident”, diu.

Hi ha qui no es pot permetre el luxe de dutxar-se. “Fa poc una dona em va demanar una ampolla de sabó per als seus fills”, relata Isla, que assegura que s’està produint, a més a més, un augment de patologies depressives. Més encara, es donen casos de gent que cau malalta, per exemple refredada per viure sense calefacció, i no té diners per a uns medicaments que fins i tot els jubilats ara han de pagar. “Calfen aigua en un perol i s’apanyen, com antigament”, afegix.

Quant a l’electricitat, només existix l’anomenada tarifa social, que s’ha de sol·licitar i que siga aprobada. Les negociacions de deutes amb Iberdrola són complicades donat que, al cap i a la fi, els treballadors de les oficines locals complixen ordres que vénen de lluny i poc està realment en les seues mans. Els talls de llum només s’eviten si les entitats socials avancen els pagaments. El cas de l’aigua és diferent, donada la gestió local i la participació de l’ajuntament. Es facilita el pagament dels rebuts en tres terminis, però no existix cap tarifa reduïda a la qual puga acollir-se una família necessitada.

D’altra banda, es donen casos de rebuts molt elevats per una deficiència que es poden reduir després d’una revisió amb l’empresa subministradora. També s’han detectat xicotets fraus com enganxalls a la xarxa pública que acaben en denúncies i més costos.

Però González i Isla reconeixen que arriba un punt en què no es pot fer més mentre la meitat d’una factura de la llum son impostos i el cost de l’energia no deixa d’apujar.

Retallades domèstiques, obligades per la necessitat
¿Què es pot fer per estalviar uns euros al rebut de la llum si vora la meitat del que es paga són impostos? Ben poc, reconeixen tant des de Càritas com des de Creu Roja, encara que sí que s’han detectat canvis d’hàbits. Són les altres retallades, les domèstiques. “Es retalla l’imaginable i més” -assegura Amalia – i no només pel que fa a l’energia. Si la gent abans menjava carn quatre i cinc dies a la setmana ara en menja un o cap”.

D’altra banda hi ha qui preferix encendre una estufa de butà, que sap que costa 17 euros i que si s’acaba aguanta un parell de dies sense ella. “La gent ja no encén la calefacció i quant a la llum, la justa”, apunta Rafa.

¿Solucions? Per a Amalia Isla, treball: “La gent no vol demanar, vol treballar. Tots ens sentim més dignes amb un treball, amb més o menys jornal”. Rafa González ho resumix així: “L’administració té l’obligació de velar pels seus ciutadans, de prendre’s seriosament esta situació i de deixar de posar pegats. Està en les seues mans però si no fóra per la gent que treballa desinteressadament per les persones necessitades açò seria un escàndol”.

Càritas aposta per la confiança com a base de l’atenció als necessitats
Càritas fa temps que treballa per canviar el mode en el qual es presta l’ajuda. “Si jo done una bossa d’aliments o faig una operació quilo, una persona menjarà el que jo li estic donant, que serà molt i és molt important. Pero si jo, en canvi, una volta s’ha creat una relació de confiança, li done els diners o un tiquet per què vaja a comprar el que necessita li estic, primer, donant l’ opció i la llibertat de triar i, segon, dient-li que em fie d’ell”. Rafael González aposta per un canvi de mentalitat pel que fa a l’acollida i atenció de les persones necessitades. “Si algú ens demana ajuda, nosaltres li la donem però a canvi d’un esforç, de buscar feina de manera activa o fent cursets de formació que paguem nosaltres si la persona no pot pagar-los”.

Este article ha sigut publicat a Torrent Informatiu. Compartint esta publicació a les teues xarxes socials altres com tú podran llegir-la i, a més a més, ajudaràs este mitjà de comunicació a creixer i a seguir oferint continguts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s