tot (quasi) a punt als tallers

Queda molt poc perquè els monuments fallers prenguen cada racó de la ciutat només per ser vistos uns dies abans d’acabar convertits en cendra. Els artistes esgoten els últims dies abans de la nit de la plantà i el veredicte dels jurats

S’acosta la data. A poc a poc els monuments de suro, aquells que abans dèiem de cartó-pedra, xafaran el carrer només per uns dies abans de desaparéixer sota les flames del foc purificador. La primavera haurà arribat i amb els ninots convertits en cendra les coses roïnes s’esfumaran.
Mentre arriba el dia, als tallers dels artistes es treballa a destall i les jornades s’amplien per tal que tot estiga a punt la nit de la plantà.

De les mans d’Óscar García i dels treballadors del seu taller a Alaquàs naixen els ninots i les escenes dels monuments de San Valeriano i Sedaví, així com els d’altres comissions de la comarca.

Ell ens guia per un procés de creació que comença amb la proposta de l’artista a la comissió. Sobre les estructures de fusta, encara visibles en algunes peces, es col·loca el suro, que es treballa amb serres i raspalls metàl·lics per donar-li forma. Això s’empapera i es cobrix amb materials acrílics com gotejat que, una volta allisat amb paper de vidre, es pinta. Al llarg de la seua trajectòria, Óscar García ha vist com en menys de deu anys, la creació de monuments fallers ha evolucionat més que en tota la seua història. Del cartó s’ha passat al suro i de les tradicionals maquetes, als dissenys digitalitzats en tres dimensions.

Quant a l’IVA, un dels temes que més s’ha parlat enguany, Garcia subratlla que és als artistes als qui més pot afectar, donat que les comissions solen basar els seus pressupostos en el preu brut final que es volen gastar. Així, “la falla es gastarà el mateix enguany que l’any que ve” raó per la qual és l’artista qui ha de restar la part impositiva, siga el percentatge que siga.

De donar forma a la falla del col·legi Nuestra Señora de Monte – Sión, García va convertir la seua afició en treball i es va formar als tallers de coneguts artistes com Alejandro Santaeulàlia o Agustín Villanueva fins que “obligat per les circumstàncies” es va establir pel seu compte ara fa quatre anys. Els premis mai han faltat i reconeix que “les comissions solen quedar contentes amb el seu treball”.

La conversa conclou, la feina espera, amb la invocació, o millor desinvocació, de l’artista al, tal volta, el pitjor enemic del monument. “Què no faça vent!”

Este article ha sigut publicat a Torrent Informatiu. Compartint esta publicació a les teues xarxes socials altres com tu podran llegir-la i, a més a més, ajudaràs este mitjà de comunicació a créixer i a seguir oferint continguts.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s