a qui obeïx Alfonso Rus

Viure a València té moltes coses bones. Fa solet tot l’any i quan no hi ha una festa hi ha un altra, de tot tipus. Caràcter mediterrani.

I últimament, més encara, perquè els mitjans de comunicació oferixen informacions que millor podrien formar part de la literatura o el cine. Però són realitat. Com la que ha tornat a situar en el mapa la benvolguda terreta. Un expresident d’un club de futbol detingut per suposadament tractar de segrestar -ell, no, un sicari- un altre expresident per un deute econòmic.

Darrere de tot açò, Alfonso Rus, genio y figura, que vol ser president del València CF. L’Olímpic de Xàtiva (olimpic, amb accent en la segon, que deien els mitjans nacionals) se li queda xicotet. Quien mucho abarca, poco aprieta, haurà pensat Alberto Fabra, a qui no li sembla del tot bé l’aspiració furbolera de Rus, que vol que estiga en el que ha d’estar.

Però Rus és lliure: “Jo només obeïsc mon pare i ma mare”. La sentència diu molt i bo d’un polític, de la seua llibertat e indepedència davant les directrius del partit.

Diria, més bé. Si no fóra perquè no fa ni cinc mesos, el mateix Alfonso Rus, s’emparava en la disciplina de partit per votar en favor del tancament d’RTVV aquell fatídic 27 de novembre. “Jo sempre crec que és més positiu crear que tancar. Crec jo i crec que tots, però bé, hem arribat a una situació dura… És el que hi ha. (14′ 40”)

Tal volta si li haguera interessat ser president de Canal 9… o pot ser son pare i sa mare volien que es desmantellara RTVV.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s