ebola i discurs de la por

La crisi de l’ebola és la manifestació del discurs de la por, que usen els governants per a dir “amb nosaltres esteu protegits”

El discurs de la por està present en la política quotidiana des de que el món és món. I l’han usat uns i d’altres sempre amb l’objectiu de conservar el poder davant l’amenaça de l’adversari.

Ara fa quasi quatre anys l’esquerra el va utilitzar. Que ve la dreta, deien. La mala malíssima. Asseguraven que un govern del PP al poder suposaria la fi de l’estat del benestar que ells havien alçat amb d’esforç.

A València és la dreta, ara en el poder des de ni se sap quan, qui tira dels discurs advertint que l’arribada al poder del ja famós #tripartitoruina (PSPV, EU i Compromís) suposará la conversió de la regió en una república bananera i, el que és pitjor, una república bananera servil i servidora dels interessos del pancatalinisme dels nostes veïns del nord.

El discurs de la por servix als governants per a dir ací estic jo, que està tot controlat i jo vos defendré de la mala malíssima dreta i del tripartit que ens ha de buidar les butxaques. Un poc allò de sabem que nosaltres no valem massa, però el que ve serà pitjor.

Acaba d’arrancar un curs polític amb eleccions municipals i autonòmique a l’última recta i uns comicis nacionals un poc més enllà així que no ve malamant, han degut de pensar, menejar uns quants fantasmes no siga que siga veritat allò que diuen que no els queda molt als sillons de governs.

Ha passat amb el petroli. L’amenaça de platges negres cobertes de cetacis morts val més que qualsevol dels arguments que s’hi poden presentar en contra.

Ho feren fa poques setmanes amb el pederasta de Ciudad Lineal. La roda de premsa de la delagada del govern a Madrid i els comandaments policials recordaven les grans compareixences que tenien lloc després de la detenció d’un terrorista o la desarticulació d’algun comando. Exhibició de força. Com els culturistes que trauen múscul. Els vostres xiquets estan sans i estalvis amb nosaltres.

I ho estan fent amb l´ebola i amb l’ajuda, conscient o inconscient, dels mitjans de comunicació. Les imatges dels hospitals plens de llums d’ambulàncies, els trasllats quasi en directe dels malalts escortats per polícia (moltes, moltes llums) i els equips mèdics amb les seues caretes de protecció i tota la martingala són la manera que tenen de dir sí, estem en perill, però ací estem nosaltres, que no ha de passar res. Nosaltres vos protegim.

Allò del gos de la infermera només ho confirma. La mascota és el boc expiatori que tota crisi necessita.

 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s