Parlem i utlitzem la llengua pròpia. Després podrem dir-li com ens rote.

Entre d’altres novetats, l’última edició del diccionari de la RAE inclou, més bé manté, la definició de valencià com “variedad del catalán” que s’utilitza en part de l’antic Regne de València i que es sent com a llengua pròpia.

El Partit Popular, tal com va fer quan l’Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), que ells mateix posaren en marxa, es va pronunciar de manera similar seguint criteris científics, fil·lològics així com el parer de les universitats, ha dit que no li sembla bé eixa definició.

Ja veus tu quina manera de perdre el temps si d’ací a poc no caldrà definició perquè haurà desaparegut. I desapareixerà mentre els valencianoparlants, obviant debats estèrils de nom, no aposten per la llengua pròpia. Primer que es parle i que s’utilitze i després ja vorem si li diguem valencià, català o, si es vol, valensiano, perquè si no existix tant se valdrà quin nom li donen.