la festa de la democràcia, enguany sí

Circoiberia.org

Este diumenge serà, de veritat, la festa de la democràcia. El tòpic que cita electoral rere cita electoral s’ha repetit fins a la sacietat, enguany es complix al cent per cent.

Salvant les distàncies amb les primeres eleccions democràtiques -allò sí que seria la mare de les festes, el Woodstock de la democràcia- i amb tot el respecte del món per als qui les feren possibles, sembla que es respira aquell aire que els nascuts més cap ací del 1977 hem hagut de conéixer a través dels llibres d’història i les séries de televisió. Lluny de comparar els anys que ara es tanquen amb una dictadura, és ben cert que al carrer i a les xarxes socials -la nova plaça pública que els candidats només usen onanísticament- es viu i es respira canvi, encara que siga només per vore que hi ha a l’altra banda i comprovar que les coses no han de ser com ha sigut sempre i prou.

Hi ha festa i hi ha ganes. I no ganes de fer fora algú perquè sí. Ganes de participar siga com siga i fent costat qui siga. Com els capítols de Cuéntame cómo pasó de les primeres eleccions on un deia que votaria a rojos, altre que a verds, altre que a grocs, altre que a blaus… i al final va votar a la RENFE.

http://www.rtve.es/alacarta/videos/cuentame-como-paso/cuentame-asi-conto-tve-elecciones-1977-cuentame/605761/

Cadascú per les seues raons. Totes vàlides i legitimes. Però tots amb ganes i il·lusió.

Que comence la festa!

Però ojo, que el dilluns serà dia de pantaló vell, especialment per a qui guanye.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

2 pensaments sobre “la festa de la democràcia, enguany sí

  1. Toni Yagüe

    Pobre, pobríssim, és el concepte de la democràcia que considera el dia de les eleccions una festa, la seua màxima expressió o pamplinades similars. En este sistema mal anomenat representatiu (que en realitat és delegatiu: https://toniyague.wordpress.com/2013/05/14/representacion-y-delegacion-o-como-el-poder-politico-utiliza-el-lenguaje-para-perpetuarse/) l’únic poder (-cràcia) del poble (demos-) es triar qui exercirà el poder per quatre anys, donat que durant eixe temps la capacitat del subjecte teòricament sobirà tendeix a zero.
    I no me val com a contraargument que l’executiu està sotmés a poders independents com el legislatiu (en un parlament amb majoria absoluta d’un partit? HA!) i el judicial (qui nomena els components del màxims òrgans?). De tot açò (i molt més) només pot concloure’s que NO ESTEM EN UNA DEMOCRÀCIA.

    Respon

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s