#LaudatoSi, a la casa comuna no estem a soles

El papa Francesc ha preferit cedir les primeres paraules de la seua primera encíclica a Sant Francesc d’Asís: Laudato si, mi’ Signore; Lloat sigues, Senyor. Així comença el cant de les criatures del sant que va demostrar allò que ara vol posar sobre la taula el Sant Pare, que “són inseparables la preocupació per la naturalesa, la justícia amb els pobres, el compromís amb la societat i la pau interior”.

Hi ha esperança, diu Francesc. “La humanitat encara poseeix la capacitat de colaborar per a construir la casa comuna”. Amb un agraïment especial cap els que lluiten per resoldre les “conseqüències dramàtiques” de la degradació ambiental en els més pobres. Tot i això, com be diu i tots poden comprovar, “la Terra, la nostra casa, sembla convertirse cada vegada més en un dipòsit de porqueria”. La Terra corre el risc de convertir-se en un femer per una qüestió de la qual ja ha parlat abans el Sant Pare: la cultura del descarte, que afecta a coses i persones.

No es parla massa dels efectes del canvi climàtic en els més pobres. Els rics poden alçar barreres contra les inundacions, innovar quant a la productivitat de l’agricultura i la ramaderia, millorar les construccions per fer front tifons i onades de calor. És a dir, amb la tècnica creuen (creguem) que el canvi climàtic és un problema que amb millor o menor fortuna es pot controlar.

Però a les zones més pobres del planeta, on societats viuen dels recursos naturals i forestals, només queda la fugida quan estos es veuen afectats. “No tenen altres activitats financeres ni altres recursos que els permeten adaptar-se als impactes climàtics o fer front situacions catastròfiques i tenen poc accés a serveis socials i protecció. (…) És tràgic l’augment dels migrants fugint de la misèria empitjorada per la degradació ambiental, que no són reconeguts com a refugiats a les convencions internacionals i porten el pes de les seues vides abandonades sense cap protecció normativa”.

La lluita contra el canvi climàtic hauria de prendre esta perspectiva personal de manteniment i cura de la casa comuna on, encara que de vegades no ho semble, no vivim només nosaltres.

Esta és només una perspectiva de la lectura, recomanable, del document.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perque ajuden a millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s