és l’hora del Torrent C.F.

Només els més majors recorden la visita d’un equip de la Primera Divisió del futbol espanyol, hui Lliga BBVA, a l’estadi Sant Gregori. Allà per 1990, el Racing de Santander visitava la ciutat en la tornada de la tercera ronda de la Copa del Rei. Malauradament va eliminar els nostres. En aquells anys, el Torrent C. F. es debatia entre la Segona Divisió B i la Tercera i lluitava per fer-se un lloc al futbol valencià fins que no es va poder evitar la seua desaparició l’any 1993. Han passat més de vint anys i ara, de nou, el futbol local té al seu abast la possibilitat de tornar a fer-se un lloc al futbol valencià i nacional.

La unió del degà del futbol local i el fins ara Ciutat de Torrent i les aigües térboles que baixen de l’ara per ara segon equip de la ciutat, l’Huracán, semblen la combinació perfecta per fer un pas endavant i començar a treballar, club taronja i societat local, per tornar a situar la ciutat de Torrent on es mereix futbolísticament parlant.

Els clubs implicats han fet ja la seua part de la feina cedint i superant les diferències amb un objectiu comú. La fusió, desitjada per molts però rebutjada també, ha sigut la primera gran dificultat superada per poder seguir avançant. Ara toca a la societat. Mirem l’Huracán, que ha aconseguit formar una massa social que li dóna suport tant anímic com econòmic. Perquè cal no enganyar-se, tot no poden ser bones intencions. Els diners són necessaris i la suma de molts abonaments a preus raonables -20 euros donen dret a vore els partits del primer equip del Torrent C. F.- ajuden a seguir creixent. Quan de bo seria poder dir d’ací a uns anys que entre tots, amb diners i suport social i institucional, s’ha portat l’equip a una categoria més digna per a la ciutat i la gent que representa. També als negocis i empreses locals correspon part en esta responsabilitat.

És l’hora que els aficionats torrentins a l’esport en general i al futbol en particular facen un pas endavant i facen, per què no, eixe xicotet esforç econòmic.

La nostra ciutat mereix un equip de futbol que porte el nom de Torrent com més lluny millor amb una afició, uns jugadors i un cos tècnic com més del poble millor que, si la sort acompanya, puguen fins i tot fer més llarga la llista dels Fenoll, Garrido, Guaita, Pedro López o Alcácer, que porten el nom de Torrent fins i tot a la Selecció Nacional.

Ara bé, cadascú és lliure de donar suport a l’equip que millor li parega o que més li agrade per les raons que siguen. Més encara quan queden alguns anys de convivència obligada entre entitats. Qui sap? Pot ser un dia el nostre Sant Gregori puga acollir un derbi local digne de les grans capitals. Si arriba eixe moment, tant de bo que igual que presumim de derbi, puguem presumir de germanor entre aficions rivals a la graderia però familiars i amics fora del camp.

Article publicat a l’edició 52 de Torrent Informatiu, corresponent al mes d’octubre.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perque ajuden a millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s