informes Pisa i Luís Amigó

Els xiquets i els adolescents donen problemes, però no són el problema. Diuen que, amb més o menys estes paraules, solia referir-se als menors un frare nascut a Massamagrell, sense el qual la història de molt jóvens de Torrent no seria la mateixa. Luís Amigó mai va ser pedagog però a ell se li deu allò que hui coneguem com pedagogia amigoniana, que posa al centre el jove estudiant i que va nàixer com aposta personal, diríem obsessió, del frare Amigó per que jóvens empresonats reberen l’educació que el sistema els negava a finals del segle XIX i començament del XX.

Hui en dia no es pot parlar d’educació sense fer referència als informes Pisa. Cada cert temps estos estudis donen una bescollada de realitat. Espanya està a la cua del món desenvolupat quant a educació. Quasi es pot dir si s’atén a estos informes que els adolescents espanyols a penes saben llegir, escriure, sumar i restar, tot s’ha de dir, en un sistema educatiu més interessat a formar nous treballadors rendibles que persones completes. És possible imaginar-se un lleu somriure al rostre de Luís Amigó si algú li haguera parlat dels informes Pisa. I això?, diria, trencant-se el cap, abans de condemnar l’estudiant, per esbrinar quines raons hi ha darrere d’uns pèssims resultats acadèmics. Luís Amigó no sabia d’educació però mirava a la persona que hi ha darrere de cada estudiant i va viure obsessionat per descobrir el bé i les possibilitats que hi havia dins dels jóvens on la resta veien delinqüents.

Article publicat a l’edició 53 de Torrent Informatiu, corresponent al mes de novembre.

La història de la presència amigoniana a la ciutat de Torrent ha quedat recollida recentment en un llibre fotogràfic, recopilat pel cronista de Torrent, José Royo. 125 anys d’una forma d’entendre l’educació com a formació integral del jove estudiant. És cert que la realitat a la qual s’enfronten la majoria dels mestres i educadors de hui no és la mateixa d’aquells jóvens de les presons rescatats per Luís Amigó. Però és igualment cert que sempre hi haurà xiquets i adolescents amb problemes que caldrà detectar, avaluar i tractar de reconduir per tal que no queden al marge d’una societat que els dóna l’esquena. Darrere queden anys durant els quals la “marca” amigoniana havia quedat, és possible que sense voler, reduïda a la presència d’un quadre amb un senyor barbut a les aules del col·legi Monte-Sión, conseqüència d’un sistema educatiu resultadista.

Article publicat a l’edició 53 de Torrent Informatiu, corresponent al mes de novembre.

Però amb el Centre Juvenil Monte – Sión la nostra ciutat fa un nou pas endavant en un camí iniciat fa alguns anys en la presa de consciència que forma part d’una amplia i variada identitat. Torrent camina així al costat de Madrid, Pamplona, Sevilla, Colòmbia, Tanzània, Guinea Equatorial o Costa d’Ivori -només un xicotet exemple de la presència amigoniana al món- en una lluita per fer realitat cada dia una altra de les frases que també se li atribuïxen al frare de Massamagrell: cada jove que es reeduca és una generació que se salva.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perque ajuden a millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s