nomenament de la Reina de l’Encontre de Torrent

Foto: Ajuntament de Torrent

Dissabte passat vaig tindre l’honor i plaer de presentar i conduir l’acte de Nomenament Públic de Carmen Verdet Artés com a Reina de l’Encontre Gloriós i Àngel de la Resurrecció de la Setmana Santa de Torrent. Per la meua banda, vaig haver de presentar, en primer lloc, l’acte i, després, introduir el moment del nomenament de Carmen Verdet com a Reina de l’Encontre. Compartisc estos dos moments amb vosaltres.

Presentació de l’acte

Contava a la revista Torre allà pel 1949 el cronista Vicent Beguer Esteve que es va trobar amb una curiosa publicació titolada “Els valencians pintats per ells mateixos”, escrita un segle abans, al 1859. Esta publicació contenia retrats d’habitants de la regió, entre ells “El torrentí”, article atribuit a en Peregrín García Cadenas, i on es llegia el següent:

“Qui és eixe individu de la gran família valenciana que mereix un retrat a banda? El torrentí és un ser originalíssim i digne d’estudi. Voleu les dades d’este curiós membre de la comunitat valenciana? Poseu a un a cos àgil, eixut, nervïut i bregat pels ratjos del sol meridional iguals parts de l’esperit ingeniós i civilitzador de la raça àrab i del caràcter cosmopolita i calculador de les fredes races del Nord i obtindreu un torrentí pur, auténtic…

El torrentí duu la seua indústria arreu del món. El seu caràcter altiu repugna la dependència del treball i este caràcter l’obliga a ser gosat i emprenedor. Doneu-li al torrentí un capital de dos-cents reals i l’haureu fet comerciant. Recorregueu l’Espanya de dalt a baix, passeu a Europa, creueu l’Atlàntic i allà on aneu hi trobareu un torrentí. El torrentí és l’espècie única i exemplar del comerciant poètic. El torrentí no ha renegat mai de les seues tradicions i creua els grans focus de la civilització sense deixar en ells un àtom del passat”.

Sense deixar d’assentir davant la definició tan ben encertada feta ja de nosaltres fa més d’un segle -que anem a dir?- cal no obstant detindre’s en les últimes paraules: “El torrentí no ha renegat mai de les seues tradicions…”.

Torrent camina amb determinació cap al futur amb eixe esperit gosat, emprenedor i altiu, però sempre sense deixar de mirar allà on va nàixer, d’allà on ve i a aquells sobre els muscles dels quals els torrentins de hui seguim endavant. Com bé diu Raimon: qui perd els orígens, perd identitat. Torrent, malgrat els profundíssims canvis experimentats els últims anys, no ha deixat mai de ser eixe humil poble que mira al futur sense oblidar el seu passat. Que no ha perdut orígens ni identitat.

I amb ell, la seua Setmana Santa, festa d’Interés Turístic Autonòmic i aspirant a Festa d’interés turístic nacional. La Setmana Santa local com la ciutat que l’acull creix i evoluciona cada any. Les nostres germandats treballen per que la festa cresca en vistositat, rigor, respecte, devoció, públic al carrer i membres a les processons. Però, compte, “qui perd els orígens, perd identitat”. La Setmana Santa no pot oblidar ni el seu origen ni la seua raó de ser: la conmemoració de la passió, mort i resurrecció de Jesucrist.

Esta nit, de nou, Torrent i la seua Setmana Santa miren al passat i recorden les visites de la virreina na Germana el Diumenge de Resurrecció. Fan un moment la vista enrere per encomanar hui a una jove torrentina que guie el camí de la ciutat de Torrent i seua Setmana Santa cap al demà.

Introducció al nomenament

En la processó del Sant Soterrar de l’any 1930, una vintena de persones acompanyaren per primera vegada com a germandat acabada de fundar la imatge de Crist jacent. Entre el grup d’hómens que van impulsar la creació de la Germandat del Sant Sepulcre, hi havia Ascensio Carratalà Benlloch, que custodiaria a sa casa del carrer Santa Anna la imatge de Crist durant la Guerra Civil i que també formaria part de la nova Junta Directiva de la reconstruida germandat una vegada deixat arrere l’horror de la guerra.

Tres dècades després un nebot d’aquell membre fundador, Francisco Verdet Carratalá accedia a la presidència de la Germandat, la nostra germandat del Sepulcre, a la qual s’ha dedicat i es dedica amb totes les seues forces. La història de la Germandat del Sant Sepulcre quedava així lligada a la història d’una família i a uns cognoms que amb el temps es van anar unint a uns altres però sempre amb un tronc comú: Verdet Carratalá, Verdet Casas, Verdet Pérez, Sahuquillo Verdet, Navarro Verdet i, com no, Verdet Artés. I a la de tantes i tantes persones que tot i no haver desfilat mai amb els colors roig i blanc, des de l’anonimat mai han deixat de sentir-se part i donar suport a la germandat.

Esta nit, una jove d’este gran arbre familiar sinònim de Setmana Santa rep el testimoni de Concepción Puig González, Maria Amparo Chiner Silla, Concepción Chust Andreu, Inmaculada Alabarta Baviera, Mari Carmen Romero Ortí i Ave Maria Palop Casanova, reines de l’Encontre del Sant Sepulcre, i fa créixer la història de la seua Germandat, la nostra germandat, de la Setmana Santa i del patrimoni religiós i cultural de la ciutat de Torrent.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perque ajuden a millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s