Torrent i el metro, una història comuna

Fou a última hora de la vesprada de fa unes setmanes. Els ulls dels veïns de Torrent es giraren cap a una immensa columna de fum negre que sobrevolava la ciutat. De seguida i gràcies a les fotos que en pocs minuts ja circulaven de mòbil a mòbil, es va saber la causa. A les velles cotxeres que Ferrocarrils de la Generalitat té a la ciutat, en el camí cap a la veïna Picanya, s’havia declarat un incendi. El fum provenia dels tallers que custodien no sols antigues unitats sinó també peces històriques.

L’incendi a eixes dependències ha posat sobre la taula, d’una banda, l’estat d’abandó dels antics tallers, presa fàcil per als vàndals, i, d’altra, de nou la necessitat de recuperar i posar en marxa de veres la idea d’un museu del transport. El lamentable estat d’aquella instal·lació i de les unitats que allí es conserven és palpable. Els vagons plens de grafitis són la deplorable imatge amb la qual l’usuari del metro es troba en entrar o eixir de la ciutat. La solució passa per la posada en valor del patrimoni ferroviari torrentí i valencià. Per dos motius.

Primer, perquè el desenvolupament de la nostra ciutat no s’entén sense el tren, el trenet o el metro, cadascú li diu com vol. Els colpets dels vagons sobre les vies com una melodia compassada han unit any rere any, dècada rere dècada Torrent amb localitats de la rodalia i València, donant forma així a una de les senyes d’identitat de la nostra ciutat. Torrent és com és, entre altres motius, per eixa proximitat amb la capital que li ha permés créixer tenint a l’abast els serveis i les possibilitats de la gran ciutat sense oblidar les seues arrels. Només un exemple de la importància d’este mitjà per a molts: gràcies al metro -transport sostenible, tot s’ha de dir- milers de jóvens estudien a les universitats valencianes així com altres venen a la seu local d’una d’elles, igual com altres venien i venen a estudiar als nostres col·legis i instituts. És a dir, la història i l’evolució de Torrent i d’este mitjà de transport van unides.

I segon. La posada en valor del patrimoni ferroviari no pot oblidar uns desgraciats esdeveniments més recents que, perquè no dir-ho, també han marcat la història de la ciutat. Una vintena de famílies es varen vore colpejades de la forma més dramàtica possible un 3 de juliol de fa ara 10 anys. El que va succeir després d’aquell fatídic dia al subsol de València, la lluita per la justícia i la reparació de les víctimes, si açò és possible, és un capítol, trist, cert, però real de la història de Torrent i no pot quedar fora d’eixe necessari tribut. Per justícia i dignitat, un museu del transport ferroviari hauria d’acollir el record a les víctimes de juliol de 2006. No fer-ho seria oblidar una part de la llarga història comuna del transport ferroviari i el poble de Torrent.

Article publicat a l’edició 59 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perque ajuden a millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s