som un poc curtets

La campanya electoral que acabem de viure, patir o disfrutar -allà cadascú- i que quan lligen estes lletres estarà donant els seus últims estertors confirma que qui ens governa o aspira a governar creu que als ciutadans se’ls han begut l’enteniment. És l’única explicació possible el bar, a aquell eixir a caminar de bon matí, la merceria i l’himne merenguero. I el pitjor de tot: els programes de televisió amb els candidats conversant animadament amb xavals de primària. “Mireu, sabem que mitja Espanya és un poc curteta i que no acaben d’entendre de què va el tema, així que explicarem les coses com si tots fóreu xiquets de set anys”.

A escala local, la campanya, la precampanya i el dia a dia de la ciutat queda caracteritzat per una cosa que últimament s’està estenent massa gràcies -o per culpa- a Internet: la cerca que una acusació a l’oponent es faça pública com més prompte possible quasi sense parar-se a pensar si, de veritat, hi ha motius per a això. Més encara, de vegades sembla que les crítiques d’un partit polític cap a suposats comportaments il·lícits o almenys èticament reprovables del rival, van més encaminades no cap a la denúncia verdadera sinó cap a una espècie de justificació de comportaments anteriors propis. Una manifestació del famós “i tu més” que dia rere dia ompli pàgines de diaris.

Però, compte, les preses juguen de tant en tant males passades en la voràgine de llançar-se cap a un il·lícit que danye el punt de flotació de l’adversari. Val més demanar perdó que permís o primer disparar i després preguntar. S’ha vist a València amb el ja famós #birragate. Es fa una denúncia d’un balafiament que, al final de la correguda, va córrer per compte del denunciant.

També ací a casa nostra. Semblava la jugada mestra: un #peatgegate Un cotxe a càrrec de l’Ajuntament que es passa un peatge ni més ni menys que a una carretera de Portugal. Una preciosa oportunitat que no es pot deixar escapar. Però va i resulta que no només la infracció no es va produir, ni baix el govern actual ni l’anterior. Que al final el cotxe no havia estat ni a Portugal. Una situació berlanguiana que s’haguera evitat fent les indagacions pertinents abans de fer pública una suposada denúncia. Però l’intercanvi de desqualificacions allà queda.

Ja ho deia una dita del periodisme: que la realitat no et desbarate una bona història (que els ho diguen als reporters d’Antena 3).

Dues coses més. Primera, arran de la visita de polítics de fora en esta campanya que va acabant. Mai es recordarà suficientment el títol d’un article del cronista Beguer Esteve: “el nom és Torrent” (Hola, Monedero). Segon. La més gran de les felicitacions al Torrent C.F. Açò no és una cursa de 100 metres. És una marató i segur que prompte la ciutat tindrà un equip de futbol on mereix.

Article publicat a l’edició 60 de Torrent Informatiu, corresponent al mes d’octubre.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perque ajuden a millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s