se’ns crema la terra

El temps de vacances per a la majoria es desfà com un gelat mentre bufa el més insuportable dels ponents, que alça la pols igual que alça les temperatures. L’estiu se’n va. Però ho fa de la pitjor manera possible. Xàbia, Benitatxell, el parc natural de la Granadella, Bolulla, Artana, Moixent, Adsubia, Bolbait, el Montgó, Callosa, la serra d’Espadà, entre altres, ja formen part de la llarga llista negra de terres cremades que creix any rere any.

De nou, i esperem que no arribe el dia en què acabem per acostumar-nos, els diaris i les televisions ens han acostat la desoladora imatge dels boscos cremant amb violència sense control, el pànic i la por de les famílies que poden perdre sa casa i el treball heroic i impagable dels bombers i equips d’extinció que lluiten contra les flames arriscant la vida.

El president de la Generalitat, Ximo Puig, ho va dir de la manera més clara possible, referint-se a l’incendi de Xàbia: “un desgraciat i un malnascut ha aprofitat les condicions roïnes per a provocar l’incendi”. Potser no són les paraules que cal esperar d’un càrrec com el seu però no és menys cert que, degut a l’impacte de les imatges, el president només estiguera verbalitzant allò que és fàcil que passe pel cap de qualsevol persona que veu com se’ns crema la terra. Els boscos, les serres, els parcs i els paratges naturals valencians són espais d’alt valor mediambiental però són també part de la vida de totes les persones. Cada centímetre d’ecosistema que es crema és un trosset d’història que desapareix.

Quan la televisió acosta les muntanyes de la nostra terra cremant-se i el foc amenaçant paratges naturals i urbanitzacions és inevitable mirar cap al nostre xicotet pulmó verd. En la seua humil extensió d’unes poques hectàrees, el Vedat forma part de la història de la ciutat de Torrent i de milers de famílies. I com els grans parcs naturals, no només és part irrenunciables de l’essència torrentina sinó que també és un espai d’alt valor ecològic característic de la costa mediterrània.

És impossible saber què passa pel cap d’un piròman, d’algú que, per les raons que siga, provoca un incendi i acaba amb un llegat natural de mil·lennis. Més fàcil és saber què passa pel cap de qui llança una punta de cigarret pel cotxe, qui crema restolls quan fa ponent o qui tira una traca (al Vedat se n’han escoltat vàries este estiu) els dies d’alerta màxima per risc d’incendi: la més estúpida de les imprudències que ben bé podria meréixer qualificatius com els utilitzats pel president Puig o pitjors. Tant de bo que els avions que encolleixen els cors quan volen cap a incendis declarats no hagen de vindre mai a descarregar sobre nosaltres.

Article publicat a l’edició 63 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perque ajuden a millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s