sense sucre

Des de l’ú de maig posar-se fins a les orelles de sucre és un poc més car a Catalunya i potser acabe sent-ho també ací a casa nostra després que Compromís haja expressat el seu interés en una mesura que està alçant polseguera al nord del Sénia. La Generalitat de Catalunya ha començat a gravar les begudes ensucrades envasades, és a dir, amb edulcorants calòrics afegits. No només, per tant, els refrescos més consumits a les terrasses dels bars i restaurants sinó també nèctars i sucs de fruites, begudes esportives, energètiques, de te i de café. Fins i tot les aigües amb sabors, ara de moda.  La polèmica està servida en el moment en què el gravamen repercutirà en el preu final d’aquests productes de consum massiu. Quan toquen la butxaca…

La proposta valenciana va més enllà. Es reclama en una proposició no de llei que es graven a més de les begudes ensucrades els productes amb excés de greix. La proposta, que vol incentivar la reducció del consum, reclama que l’import recaptat es destine a programes per a millorar els hàbits alimentaris de les persones així com a programes de conscienciació davant els problemes de salut derivats d’una roïna alimentació.

Es preocupen els governants per la nostra salut o ens escuren la butxaca a la primera oportunitat? L’obesitat i la diabetis corren el risc de convertir-se en epidèmies globals si no ho són ja derivades del consum de sucre i de les seues conseqüències per a la salut. Fa ja temps que circulen per Internet fotografies que il·lustren la quantitat de sucre que contenen aliments gens sospitosos a simple vista de ser perjudicials. Responent a la pregunta, les dues coses. Els diners públics serveixen (o almenys haurien de servir si més d’u no se’ls gastara en “traductores” o mariscades) per a tindre llum al carrer, escoles, sanitat, aigua potable, bones carreteres… i d’algun lloc s’han de traure i després no malbaratar-se, òbviament.

Quant a la preocupació per la salut. Les autoritats estan moralment obligades a preocupar-se per la salut i el benestar de les seues societats. Bé, menys per a Aznar. A ell ningú li ha de dir quantes copes de vi pot beure’s. I açò ho abraça tot: des del tabaquisme al desenvolupament sostenible i amable de les ciutats, la lluita contra el canvi climàtic o les campanyes de prevenció de qualsevol malaltia. Els governs tenen els instruments, els mitjans i el potencial, amb l’ajuda dels mitjans de comunicació, de canviar comportaments i actituds.

Article publicat a l’edició 72 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s