valència bàsquet

Video: Valencia Bàsquet / Youtube

Després d’abordar el mes passat la croada legal contra el sucre tocava tornar a la temàtica local. La possibilitat que Torrent deixe de ser capital de l’Horta Sud bé haguera merescut unes línies tot i que negatives que això passe hi ha hagut moltes però explicacions reals d’allò que podria significar, no tantes.

Tocava, déiem. Però el títol de lliga aconseguit pel València Bàsquet mereix de sobra que es reserven les referències locals per al pròxim article que, a més a més, serà ben festiu, que els moros i cristians i les festes en honor als sants Abdó i Senén estan a tocar.

La del divendres 16 de juny també va ser una bona festa. A estes altures de juliol ja farà vora un mes que es va aconseguir la fita però no per això haurà caigut en l’oblit. El València Bàsquet va passar per damunt del millor Reial Madrid dels últims anys en la final de les eliminatòries pel títol i ho va fer després de deixar enrere a altres dos aspirants al títol. Els qualificatius s’esgotaren als pocs minuts que el cronòmetre es posara a zero i el marcador es fixara en un ja històric 87-76. Després d’arribar a la final en les tres competicions en què es va participar tot el que es diga és quedar-se curt.

Per això mateix, el més bonic i valuós d’esta lliga és que si no s’haguera aconseguit, l’aficionat estaria quasi igual de content. Si les coses hagueren eixit d’una altra manera hi hauria hagut tristesa, pesar i, fins i tot, ràbia d’haver estat tan a prop, però poc més. Res a recriminar. Qui fa el que pot no està obligat a més i el València va fer no només el que va poder sinó molt més. Però des de la humilitat pròpia de qui sap que hui està dalt però demà potser no.

En eixir de la Fonteta aquell divendres s’escoltava la crida a disfrutar d’un moment que potser no es torne a viure. Però mantindre els peus al terra i no donar-ho per guanyat fins que sonara la botzina el que ha dut este equip a la victòria. “Encara no hem fet res”, deien després de guanyar al Reial Madrid en el tercer partit tot i saber que només quedava un i que el rival estava ferit mentalment i físicament. I és possible que s’ho repetiren en el quart partit quan el València Bàsquet es va posar més de 20 punts per davant. Encara quedava molt.

Una pregunta per a acabar. Un títol tots els anys o un títol que tarde però que deixe una felicitat que dure anys? Difícil.

Article publicat a l’edició 73 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s