les festes

Així com els viatges necessiten un final per completar-se i cobrar sentit, així les festes, un parèntesi d’eufòria dins de la normalitat.

Hi ha tres coses que, per si algú encara tenia algun dubte, deixen clar que l’estiu ha arribat i que juliol ja va llevant dies als calendaris: l’aparcament, les nits a la fresca i les festes patronals.

Segur que si preguntàrem pel carrer quin és el principal problema de la ciutat de Torrent, el trànsit i la missió impossible que suposa aparcar en alguns barris apareixerien en el top ten. Tot i algunes bones mesures com l’habilitació de solars com a aparcaments públics, deixar descansar el vehicle és en molts casos una odissea. Però alguna cosa passa quan arriba juliol. De sobte, s’acaben les voltes i aparcar és bufar i fer ampolles fins i tot a la porta de casa.

Les nits a la fresca tenen en les tertúlies de persones majors la seua infanteria d’avantguarda. Estos grups que igual arreglen el món que compartixen secrets culinaris ja fa setmanes que han pres les voreres quan cau la nit. Però a juliol, seguint el seu exemple, jóvens i majors prenen bancs, terrasses i carrers per a desgràcia en alguns casos del veïnat. Però tan nostre és prendre el carrer a la nit que alguns pobles volen blindar-ho.

Aparentment sense cap connexió, la facilitat per a trobar aparcament i “l’ocupació” del carrer quan el sol comença a caure sí que guarden, això no obstant, un punt en comú: són interrupcions de la quotidianeïtat. La resta de l’any no es fan tertúlies al carrer i què dir d’aparcar en Torrent la majoria dels mesos…

Són com les festes que de seguida comencen. Sempre queda el desig que duren més, que siguen més llargues, que la festa dure per sempre. Però en l’alteració de la normalitat que són està la seua essència. Les celebracions en honor als sants patrons Abdó i Senén amb la participació imprescindible dels Moros i Cristians trencaran uns dies –només uns dies- l’aparent calma de la ciutat en l’estiu. Les nostres festes patronals tenen a més a més la peculiaritat que servixen de preludi per a les vacances de la majoria o per al final del temps de descans per a altres. En tot cas, estos dies situats estratègicament al calendari unixen, com deia la cançó de Serrat al noble i al villano, al prohombre i al gusano sense importar la facha.

Però, compte! Que les festes s’acabaran, el sol anunciarà el final i per uns dies haurem oblidat que cada uno es cada cual. Bones festes!

Article publicat a l’edició 74 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s