Los Tuercas diuen adéu

Una banda de rock és com una criatura que s’ha de mimar. Però de vegades «la vida et passa per damunt, s’imposa a tot, i arriba a ser impossible dedicar-li tot el temps que voldries». Després de més de deu anys rodant per sales de concerts, escenaris i estudis de gravació els torrentins Los Tuercas diuen adéu. Al final del camí arriba el moment de fer balanç de més d’una dècada de rock tuercas.

Totes les històries s’associen a un espai així que la trobada amb Carlos Gustavo Chaparro, Fernando Silla i Ángel Carrión té lloc en dues ubicacions que han marcat la trajectòria de la banda des dels seus inicis, allà pel 2005. La primera parada és la cerveseria Biergarten, lloc de reunió habitual del grup a l’hora de preparar concerts, parlar de discos o projectes o, simplement, prendre un café abans d’un assaig. L’atmosfera, els anuncis de cervesa d’arreu del món i les copes sostingudes cap per avall damunt de la barra de fusta sintonitzen a la perfecció amb l’univers tuercas i de les seues cançons, moltes de les quals conten històries d’allò que passa mentre seus a la barra. El videoclip de Bares i mataderos es va gravar, precisament, a aquesta cerveseria.

«Hem canviat. Vàrem tindre la nostra època de joventut, de salvatgisme i de passar-ho bé i després passàrem a una època més madura, de reflexionar sobre la vida i d’escriure sobre això. Amb el temps, les cançons són més profundes i tenen més sentit i el que més t’agrada és que la gent puga entendre la teua cançó». Al llarg d’una dècada, la banda ha viscut el procés natural que, segons ells, viu qualsevol grup de música.

Los Tuercas s’abaixen de l’escenari amb quatre produccions discogràfiques. Un EP i un disc d’estudi -Piruletas (2007) i Glamour (2008)- amb Santi Miquel completant el grup; i dos discos més ja com a trio amb Flor y Nata Records -Los Tuercas (2011) i Guigneooza (2015)- l’últim gravat en directe. Algunes cançons prengueren vida. Ford Robado, a un taller de desballestament amb la participació de l’actriu Marta Larralde. Abans, l’actor Emilio Gavira va protagonitzar Tony-S, en el videoclip que es va rodar al Berlín Cabaret de Madrid. L’última va ser Lobo Feroz i es va produir a la nostra ciutat. A banda, a la xarxa queden encara vídeos més o menys casolans o improvisats d’algunes de les seues cançons, els making off, així com d’algunes actuacions en directe. Fins i tot van posar la banda sonora a Muffins, una web sèrie de producció valenciana.

En la seua despedida, Carlos, Fernando i Ángel insisteixen a fer una reivindicació de la cultura de les bandes en directe que només han vist fora de València.

Mentrestant, la banda sumava quilòmetres més enllà de València i la rodalia de Torrent. Barcelona, Madrid, Saragossa, Castelló, Alacant… Carregar de la manera més imaginativa possible tot un equip a un cotxe i esprémer un pressupost limitat buscant un lloc per a dormir forma part de la vida de qualsevol grup. És veritat, econòmicament no compensa però hi ha més coses a banda dels diners: «En un concert a Alacant, un diumenge de setembre a les set de la vesprada una persona -d’entre les deu valentes que hi havia- se’ns va acostar i ens va dir que havia vingut al concert perquè ja ens coneixia. Això ho compensa tot». En la seua despedida, Carlos, Fernando i Ángel insisteixen a fer una reivindicació de la cultura de les bandes en directe que només han vist fora de València.

Una experiència per a repetir
La conversa continua a la charca, una xicoteta sala d’assaig condicionada per ells mateixos a una urbanització no massa lluny de la ciutat. És el segon espai de referència de la banda i que, de fet, ja apareix en la contraportada de Piruletas. La construcció del propi garito per als assajos és la metàfora perfecta, de vegades cruel, d’un món com aquest. «Per a triomfar en la música necessites o ser molt bo o tindre dos-cents mil euros».

Tindre un grup i viure tot el que es viu en aquest context -concerts, viatges, escenaris, anècdotes als camerinos- és una experiència per la qual no passen o no poden passar tots els jóvens al llarg de la seua vida i això Los Tuercas ho repetirien. Però això no lleva perquè, de vegades, s’haja trobat a faltar el suport social i, sobretot, institucional. No llancen balons fora i reconeixen que han fet i han tocat «el que han volgut» sense pensar en res més que en la seua música. Cal sumar a més, la vida que, com diuen, «de vegades t’atropella». Qui sap quina seria la realitat ara per ara si sense obligacions com els estudis o el treball, Los Tuercas hagueren pogut dedicar més temps a ser Los Tuercas.

«Serem millors o pitjors però nosaltres hem posat per davant de tot, sempre, passar-ho bé, tindre una bona relació entre nosaltres i la música. Que no ens llancen bragues i sostenidors no ens ha importat. Volíem pillar un pet i disfrutar de la música»

Carlos, Fernando i Ángel no deixen d’acceptar que el moment actual, la crisi discogràfica i l’enorme quantitat de grups i bandes que hi ha no formen el millor context per a triomfar. Què haguera sigut per a Los Tuercas triomfar? «Per a nosaltres, haver pogut tocar amb una certa regularitat i ser coneguts o, almenys, reconeguts a València i la rodalia». Reflexionen. Potser Los Tuercas visqueren el moment musical equivocat i el seu no era aquest dominat pel màrqueting, la posada en escena i la imatge: «Serem millors o pitjors però nosaltres hem posat per davant de tot, sempre, passar-ho bé, tindre una bona relació entre nosaltres i la música. Que no ens llancen bragues i sostenidors no ens ha importat. Volíem pillar un pet i disfrutar de la música».

La porta de metall recoberta de material aïllant es tanca. Dins de la charca descansen ara els instruments, els micròfons i els amplificadors. Un cendrer brut i alguna llauna de cervesa buida. Cau el silenci entre pòsters de grups i una pissarra amb una llista de temes esperant ser interpretats. Qui sap? Diu una de les seues cançons que el rock no acabarà.

Article publicat en l’edició 78 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s