alegreu-vos i celebreu-ho

Poc després de la Pasqua, el papa Francesc ha publicat l’exhortació Gaudete et exultate, que podríem traduir com Alegreu-vos i celebreu-ho. En este document, Francesc fa una crida a la santedat en el món contemporani. Certament, pensant en els sants que tots coneguem sembla una tasca quasi inabastable. Però tot i això, el pontífex hi insisteix que és possible ser sant o actuar amb santedat en la quotidianitat. Francesc recorda el sermó de les benaurances i traça així el camí per a la santedat contemporània: no anhelar riqueses, ser humil, saber plorar i no defugir el dolor propi i aliè, buscar la justícia i la pau, practicar la misericòrdia i viure amb senzillesa.

Res nou, podríem dir, en este full de ruta cap a la santedat. Però ens trobem davant d’una proposta de vida més radical del que sembla. El camí de les benaurances suposa anar a contracorrent d’allò que és més freqüent en una societat que, cal no enganyar-se, convida a tot menys a sembrar pau, a practicar la misericòrdia i a lluitar per la justícia; i que converteix qualsevol intent de trencar amb els esquemes dominants en ridícul i sospitós.

Hui dia hi ha persecucions, sanguinolentes i dramàtiques, però també subtils. Pobles i races estan patint persecució, però també idees i maneres de pensar. Persones i grups són exclosos i marginats Les xafarderies i la crítica mordaç són el pa de cada dia. Davant els crims, la societat crida venjança, jutja i condemna. Assistim a través dels mitjans de comunicació a masses enfervorides assedegades de sang. La corrupció es mostra com el camí fàcil. El corrupte és el llest i l’honrat és l’innocent de qui tots riuen. El dolor i el patiment s’amaguen. Davant això, el món proposa i bombardeja entreteniment, distraccions permanents, diversió constant. S’ignoren els problemes i les malalties. La societat és un espai de conflicte permanent. Només cal donar una ullada a les xarxes socials, farcides d’insults i desqualificacions. Es classifiquen i etiqueten persones, costums, formes de parlar, de pensar i de vestir. Es busca la riquesa per damunt de tot i de tots. El panorama és desolador i el repte majúscul. Però està a l’abast.

Tot i això, en este punt, algú podria preguntar-se, amb raó, per què els creients, que van predicant estes coses, són massa vegades els primers a participar en xarxes de difamació, a perdre les formes i el respecte, a excloure el diferent, a anhelar riqueses i cridar venjança. La resposta té forma d’aforisme difícil d’atribuir però ben clar: «l’església no és un museu de sants, sinó un hospital de pecadors». Però sí, és l’hora d’anar a contracorrent.

El camí de la santedat contemporània no és ni menys que el camí de la felicitat. Hi insisteix Francesc en assegurar que viure segons les benaurances és el mateix que ser feliç. Dir “beneïts aquells” és el mateix que dir feliços aquells”. I tot això, sempre amb alegria i sentit de l’humor.

Article publicat a l’edició 83 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques més encara perquè ajuden a millorar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s