valencià en l’església, camí per recórrer

Més de 30.000 persones s’aplegaren a Torrent a mitjans del mes de maig per a viure una gran festa per la llengua. La Trobada d’Escoles en Valencià arribà a la capital de l’Horta Sud en un context molt especial. D’una banda, es compleixen 30 anys de la posada en marxa de les línies en valencià a la nostra ciutat. D’altra, Torrent repeteix com a seu de la Trobada d’Escoles de l’Horta Sud vint anys després. Molts xiquets i xiquetes que en aquella ocasió, el 1998, ompliren com alumnes amb els seus mestres la nostra ciutat de jocs, música i diversió, duien ara de la mà els seus fills en una jornada que es festiva però que al mateix temps és una ocasió per a la reivindicació.

Fa vint anys les Trobades d’Escoles en Valencià eren espai per a seguir reclamant la normalització que s’havia de desprendre d’una llei d’ús i ensenyament encara en desenvolupament. Ara el context és diferent. Tot i que el procés de normalització ha anat o va més lent d’allò que seria desitjable, el repte és traslladar la política lingüística dels despatxos al carrer, d’una banda, i, d’altra, seguir assolint nivells adequats de normalització i ús del valencià en tots els àmbits de la societat. L’educació i l’ensenyament, en este cas, es reivindiquen al carrer però queda molt camí per recórrer en  matèria de justícia, sanitat o els mitjans de comunicació.

I encara més. Existeix un àmbit en què el procés de normalització ni tan sols ha començat: l’església. El valencià en l’església valenciana és, sent benèvols i malgrat algunes honroses excepcions, testimonial, tot i existir un document del 1965 que recomana la litúrgia en les llengües vernacles i que el papa Francesc aboga pel respecte als pobles i la inculturació. Els intents i els materials de l’Acadèmia Valenciana de la Llengua per fer possible l’ús del valencià en la litúrgia es topeten contra un frontó. Lluny de qüestions polítiques i ideològiques, es tracta d’una qüestió pastoral i de respecte als fidels, menuts i majors, que lligen, compren, aprenen en valencià i que volen també resar, participar en la litúrgia i en la vida de les seues parròquies en la llengua pròpia. Al cap i a la fi, es tracta de poder viure plenament en valencià i, de moment, això encara no és possible.

Article publicat a l’edició 84 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s