abusos

Posa els pèls de punta llegir encara que siga només per damunt les pràctiques descrites en l’informe Pennsilvània, el text que descriu més de setanta anys d’abusos a menors per part de 300 sacerdots en sis diòcesis dels Estats Units d’Amèrica. Les víctimes, xiquetes i xiquets adolescents i preadolescents es conten per milers. Sembla, i és el més probable, que només s’està davant de la punta d’un gran iceberg. El ja tristament famós informe, fet públic este estiu pel fiscal general d’aquell estat nord-americà revela amb una cruesa que aterra un seguit de pràctiques i, més encara, conclou que l’encobriment per part dels responsables era sistemàtic, la qual cosa només fa agreujar un crim absolutament detestable. Milers de xiquetes, xiquets i les seues famílies trobaren violència, es van veure despullats de la seua dignitat i reberen ferides de per vida per part d’aquells en els quals buscaven consol o ajuda o en els quals havien dipositat la seua confiança. Ací està l’autèntic drama d’este crim.

Malgrat la rapidesa de la resposta del Vaticà –el portaveu de la Santa Seu parlà de dolor i vergonya i acceptà el contingut de l’informe l’endemà mateix de fer-se públic- el mateix papa Francesc publicà uns dies després una carta als catòlics de tot el món reconeixent que la comunitat eclesial «no va saber estar on havia d’estar» i que «no va saber actuar a temps» davant d’esta «atrocitat». L’informe de Pennsilvània i la carta del Pontífex arribaven, precisament, en la vespra del viatge del papa a Irlanda, un país marcat també en negre en l’historial dels abusos sexuals. Fins ara s’havia dirigit a grups, diòcesis o comunitats en concret. Per primera vegada, el Sant Pare s’ha dirigit a tota la comunitat catòlica global. Efectivament, és una tragèdia universal i negar-ho dificulta encara més el camí cap a les solucions.

Tot i la duresa i el to de les paraules de Francesc les crítiques han sigut i ho són encara voraces. Però passant per alt els atacs que rep el papa a propòsit de la tragèdia dels abusos i altres assumptes des de sectors ultracatòlics i que amaguen altres intencions, els dards arriben sempre des de fora dels murs de les esglésies mentre a dins es calla, qui sap per què. Si el cas de Pennsilvània és un abans i un després quant al tractament de la qüestió en el si de l’església ho ha de ser també pel que fa a la resposta que la societat rep dels creients i les comunitats de base, autèntic motor de l’església actual. Cal un esforç perquè el pes del discurs contra els abusos recaiga sobre els principals traïts pels comportaments criminals d’unes persones -que han de ser jutjades i castigades-, que són aquells que dia a dia, en el carrer, en els pobles i en els barris són la cara visible i activa de l’església i que han de ser els primers i els qui més fort condemnen i els qui amb més força reclamen reformes i accions.

Article publicat a l’edició 87 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s