el llatí, viu però oblidat

Els idiomes són en l’àmbit acadèmic allò que el running és en els esports. Pocs en queden que a la setmana no els dediquen encara que siga un parell d’hores. Per moltes raons -econòmiques i laborals, especialment- d’uns anys ençà els idiomes s’han convertit en un tresor molt apreciat. Una segona, una tercera, una quarta llengua obrin, diu la llegenda, totes les parades del mercat laboral. Anglés, xinés, japonés, italià, valencià, francés, alemany… Totes, menys una. Precisament, una sense la qual ves a saber com parlaríem.

Les llengües estan vives però, quina paradoxa, moltes tenen darrere el llatí, una quasi oblidada, però molt present encara en la parla diària. Sabem quina renda per capita té el nostre país. Diguem a un amic carpe diem quan no sap cap a on tirar. De tant en tant algú envia un curriculum vitae. I encara com que en el rellotge davant del nou diu am (ante meridiem) i no pm (post meridiem), perquè haguérem arribat dotze hores tard a treballar.

Pobre llatí, tan present i tan oblidat. Fins i tot en l’església. Al Vaticà és llengua oficial però la seua presència es redueix a textos oficials que així i tot es tradueixen d’altres llengües com l’italià. De ser-ho tot -no són tan llunyans els temps de les misses en llatí- ha quedat pràcticament reduït a l’habemus papam del conclave que tria un nou pontífex o les benediccions urbi et orbe a la ciutat de Roma i al món en ocasions especials.

L’església ha de parlar la llengua del seu poble,
siga aquest el castellà, el valencià o el xinés

Però el llatí reviscola una miqueta en els murs vaticans. Des de fa unes setmanes, la ràdio vaticana ofereix un butlletí informatiu setmanal de cinc minuts de duració en aquesta llengua. L’Hebdomada Papae (la setmana del Papa), resumeix en la llengua d’Horaci, Virgili i Ovidi els últims fets més destacats en la vida de l’església. Els amants de les llengües, especialment els jóvens, tenen ara una bona oportunitat per a acostar-se a aquesta llengua a la qual tant se li deu. El fet suposa a més a més un repte majúscul en el moment que s’han de traduir noves paraules com influencer o tweet. Aquesta llengua mil·lenària ha d’adaptar-se com la resta als nous temps.

No es tracta de fer una promoció i una aposta per la tornada del llatí. Al contrari, l’església ha de parlar la llengua del seu poble, siga aquest el castellà, el valencià o el xinés. Però sí que és destacable un gest, quasi un homenatge, a una llengua sense la qual no parlaríem com parlem. I qui sap si, en la febra dels idiomes, algú es llança a recuperar aquell vell diccionari del batxillerat i tornar a les traduccions de la fundació de Roma. Cal no oblidar que saber llatí va possibilitar la periodista Giovanna Chirri ser la primera a donar l’exclusiva mundial que el papa Benet XVI havia comunicat la seua renúncia. Mai se sap. Siga com siga, ací seguirem amb el valencià, poc més que un llatí mal parlat. I sempre per escrit… verba volant, scripta manent.

Article publicat a l’edició 97 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s