les festes

Si la candidata del Partit Popular a la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, en lloc de presentar se a la presidència de la regió capital ho haguera fet per a ser alcaldessa de Torrent, hauria dit que els talls de carrer són una senya d’identitat de la nostra ciutat. Recordeu que per a Díaz Ayuso els embussos són una senya d’identitat de la capital de l’estat, que res millor per a començar el dia que una bona retenció cap a la feina.

Si haguera volgut ser alcaldessa de Torrent, hauria manifestat alguna cosa així com que res li agrada més que un bon tall de carrer per una processó, una cercavila, un sopar a la fresca o l’eixida de casa d’una xiqueta de combregaora. A Torrent quan vas a pagar l’IBI t’haurien de regalar una tanca com les de la policia, per interrompre el trànsit quan siga menester. És l’ADN torrentí i així hauria d’estar reconegut. Cal matisar que parlem de tallar els carrers per a fer festa, que és lo nostre, no per a fer obres. Bé, això també és molt nostre, però ho aparcarem de moment, seguint amb argot de mobilitat urbana.

Reconforta, enmig de les guerres, els conflictes mundials i els drames i les tragèdies domèstiques, aparcar per uns dies els maldecaps per a riure, gaudir i compartir.

Parlant de festes, les nostres, les que fem a Torrent en honor als sants patrons Abdó i Senén, els Sants de la Pedra, estan a punt de començar. I això què vol dir? Doncs talls de carrers, què ha de ser? Allò que més ens agrada a les torrentines i els torrentins. Però només per uns dies. Tant de bo, podria dir algú, que les festes s’allargaren durant setmanes o mesos. Però deixarien de ser festes, que adquireixen el seu significat ple en el moment en què són un parèntesi, un descans, un break en la vida diària i ordinària. Les Festes, enteses així amb majúscula són sinònim de ruptura, transgressió i, perquè no, de ser almenys durant uns dies allò que no som o allò que ens agradaria ser. Així ha sigut en totes les civilitzacions.

En les nostres festes cal destacar l’ineludible protagonisme dels Moros i Cristians, que han aconseguit l’impuls definitiu a les festes patronals. És veritat que recorden o recreen crus conflictes i guerres sanguinolentes del passat però ara, aquests dies, ací a Torrent, els únics bàndols que hi ha són els d’amics i coneguts que lluiten per l’alegria i la diversió, per conquerir com a molt la caserna o la cabila del costat i aconseguir furtar-li una cervesa o un plat d’arròs. Arma? La música, faltaria més tractant-se de la terra valenciana. Reconforta, enmig de les guerres, els conflictes mundials i els drames i les tragèdies domèstiques, aparcar per uns dies els maldecaps per a riure, gaudir i compartir.

Vaja coincidència. Juliol, el mes de les festes pels Sants de la Pedra, començà precisament amb una pedregada que va interrompre l’onada de calor. Si és que, de veritat, les festes són com les tronades, tot un espectacle mentre duren només unes hores. Si es fan massa llargues, comencen a ser una molèstia i ens allunyarien de la realitat. Bones festes!

Article publicat a l’edició 98 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Anuncis

One thought on “les festes

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s