compartir

Les últimes setmanes del mes d’agost un grup de joves de Torrent hem tingut l’oportunitat de participar en una experiència de missió en un país en vies de desenvolupament i seria imperdonable deixar passar qualsevol oportunitat de compartir algunes reflexions, des de la convicció que donar a conéixer una realitat és fer-la visible i fer possible que aquella canvie. Concretament, ha sigut a Tegucigalpa, la capital d’Hondures, un dels set països que formen Centreamèrica. Allà hem col·laborat en alguns dels projectes que l’ONG ACOES du a terme especialment en el món educatiu.

A Tegucigalpa, les mares -colles mafioses- exerceixen el seu poder amb la violència i són, sovint, l’opció triada pels joves davant un sistema educatiu incapaç de donar resposta a una societat marcada per la violència, la corrupció i la falta d’oportunitats. L’escola és gratuïta però això no és cap garantia. Els uniformes i els materials són obligatoris i no totes les famílies poden assumir aquests costos, la qual cosa en la pràctica limita l’accés a un dret bàsic.

En aquest context, amb el sacerdot i missioner andalús Patricio Larrosa al capdavant, en els últims 25 anys ACOES no només ha construït escoles que han ampliat l’accés a l’educació sinó que ha donat a milers de joves la possibilitat de construir-se un projecte de vida en una societat que no sempre els dona les ferramentes ni les circumstàncies per a fer-ho.

Hem vist en els seus rostres i hem escoltat de les seues boques el desig de, des de l’educació, assolir el canvi radical de la societat en què viuen, sense oblidar qui són

Amb altres voluntaris espanyols i hondurenys, principalment, vam ajudar els mestres en algunes escoles amb alumnes que tenien dificultats en algunes matèries i col·laboràrem en un impressionant projecte anomenat Mestre a casa, que, amb professors i voluntaris, possibilita l’accés a l’educació i el seguiment dels estudis a xiquets i joves que viuen en zones rurals on difícilment arriba l’aigua, la llum i, molt menys, Internet, i on les prioritats de les famílies no sempre tenen a veure amb els estudis dels seus fills i filles.

En definitiva, i al marge d’accions concretes i vivències particulars, hem experimentat, de veritat, el lema d’ACOES Aprenent a compartir. El pes del treball d’ACOES recau sobre els mateixos joves hondurenys que, a canvi de poder continuar els seus estudis de batxillerat o universitaris amb beques, ajuden altres joves o xiquets en els estudis o desenvolupen altres accions amb l’organització. Nosaltres no hem fet només que compartir aquesta xicoteta però ferma rebel·lió contra la injustícia. Hem comprovat que a Hondures hi ha una generació de joves que ja no es conforma amb el que semblava ser, fins ara, l’única opció.

Hem vist en els seus rostres i hem escoltat de les seues boques el desig de, des de l’educació, assolir el canvi radical de la societat en què viuen, sense oblidar qui són, els seus orígens, la seua idiosincràsia i la seua forma de viure. Volen seguir estudiant, de vegades fora del seu país, però no per la seua satisfacció personal sinó per a ser en el futur agents del canvi en les seues comunitats. Tornar a casa i veure què fan o volen fer alguns amb l’Educació fa, com a mínim, riure.

 

Article publicat a l’edició 99 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s