amazònia

A Notre Dame, respon l’alcalde de Madrid quan una xiqueta li pregunta on anirien a parar els seus diners si haguera de fer una donació. Clar, sense cap dubte. A Notre Dame. Perquè “és un símbol d’Europa i nosaltres vivim a Europa”. Cal recordar que l’altra opció era l’Amazones, víctima incendiària de l’explotació humana dels recursos naturals. “Nosaltres vivim a Europa”. La cara d’incredulitat dels improvisats alumnes en una simulació de classe d’escola passarà a la història de la televisió.

Més enllà de l’anècdota, aquest argument, és possible que de manera inconscient, amaga un pensament individualista que ha existit sempre però que ara s’estén de manera preocupant i que limita les urgències només a allò o a aquells que estan més prop siga físicament siga culturalment. Primer nosaltres o els que són i pensen com nosaltres -en aquest cas els europeus i els seus valors- i després, si hi ha temps i recursos, la resta.

Nosaltres vivim a Europa, però aquesta és només la nostra xicoteta habitació en una casa que compartim amb milions de persones. I la cura de la casa comuna és responsabilitat de tots

Precisament cap a l’Amazònia mira ara l’església i el seu sínode -reunió de bisbes- convocat pel papa Francesc amb una atenció especial cap a aquella regió, formada per nou països. No és casualitat que el papa convocara fa dos anys aquesta cita que té lloc al llarg del mes d’octubre. El Francesc de la Laudato Si sap que de la supervivència de l’Amazònia depén no sols el futur dels 35 milions de persones que allà hi viuen sinó de la resta del planeta i de la seua capacitat de donar resposta -com es diu en el document de treball- al crit de la terra i dels pobres.

Sobre la taula hi ha, entre altres assumptes, l’accés a l’educació, la tragèdia del narcotràfic, la sobreexplotació dels recursos naturals, així com la possibilitat que dones i homes casats reben l’ordenació sacerdotal. No cal dir que d’això últim és del que més s’ha parlat en els mitjans comunicació, diguem, ordinaris.

Més enllà d’aquestes qüestions que no es resoldran de la nit al matí, per als cristians de base hauria de quedar, una vegada més, el canvi de mirada i de perspectiva, l’atenció a les necessitats de pobles sovint oblidats. Nosaltres vivim a Europa, però aquesta és només la nostra xicoteta habitació en una casa que compartim amb milions de persones. I la cura de la casa comuna és responsabilitat de tots.

Article publicat a l’última edició de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s