Ramon Llull

Una de les conclusions destacades del Sínode de l’Amazònia que ha reunit al Vaticà els bisbes d’aquella regió amb el papa Francesc és, a banda d’altres qüestions més mediàtiques, la confirmació que l’església no pot defugir el seu caràcter missioner ni deixar d’escoltar ni de donar resposta al crit de la terra i dels més pobres. En definitiva no pot deixar d’estar a l’avantguarda de la defensa del planeta i la cerca de la pau.

Precisament aquesta vocació missionera permanent és un dels trets més destacats de la vida d’un personatge referent en la nostra cultura que, això no obstant, no ocupa el lloc destacat que mereixeria una trajectòria com la seua. Tot i no ser sacerdot ni religiós, Ramon Llull (1232-1316), va viure dedicat a la cerca de la veritat de la fe cristiana, a la formació intel·lectual i a la difusió del seu pensament arreu d’Europa i el Mediterrani des de l’encontre enriquidor amb altres pensaments i pensadors.

Ramon Llull es llançà a la conversió dels infidels des del diàleg, el coneixement de l’altre i l’argumentació

Filòsof, teòleg, escriptor, místic, entre altres “professions”, Ramon Llull, el mallorquí més universal, era allò que es coneix com a polímat, és a dir, un savi, un erudit, en el sentit més ampli del concepte. Els seus amplíssims coneixements d’una gran varietat de temes, assumptes i matèries quedaren immortalitzats en més 260 obres de tota mena i gènere, des de la poesia fins a allò que hui anomenaríem assaig.

Però de totes les vocacions de Ramon Llull destaca la vocació missionera i reformista de la cristiandat del seu moment. Després d’experimentar visions de Crist crucificat, es va llançar a la conversió dels infidels però, a diferència del que podia ser el més habitual en aquella època, ho va fer des del diàleg, el coneixement de l’altre i l’argumentació.

A Mallorca, Ramon Llull és considerat beat i té, fins i tot, un dia en el calendari, el 27 de novembre. Però tot i la devoció popular que se li professa, el seu procés de beatificació mai va concloure. Les males llengües diuen que l’afinitat franciscana, l’amor a la raó i el diàleg amb els “adversaris” li valgueren enfrontaments amb ordes religiosos més poderosos i fins i tot algunes acusacions d’heretgia. Però la voluntat del geni mallorquí va ser sempre la d’aconseguir la pau social, l’escenari idoni per a acostar-se a Déu. Va deixar les espases per als guerrers i es va armar de coneixements, plomes i tinters. Va construir ponts en compte d’alçar murs.

Article publicat a l’última edició de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s