el betlem, un recordatori

El Conservatori Professional de Música, les franciscanes, Vicente Ortí, La Cope, Paco Alcácer, Vicent Torrent, Amparo Fandos, Aldino Fernández, Calo Carratalá, Ruth Aguilar, Cucurucú, Isidro i Merceditas, Adrià Besó… Aquests noms segur que més o menys a tots els sonen per la seua vinculació amb Torrent i la seua història recent. Són persones, institucions -i molts més que ens deixem- que des de camps diversos com l’art, l’esport, la ciència, l’empresa i la cooperació han contribuït al desenvolupament de la ciutat que ara coneguem o han dut el nom de Torrent arreu del món. Tenen en comú haver sigut guardonats amb un premi Carta de Poblament en alguna de les modalitats, uns reconeixements que destaquen històries, trajectòries i contribucions personals i professionals a la societat.

El naixement d’un xiquet en una cova recorda que la gent mor en el mar, que el planeta està malalt i que el crit de la pobresa és cada vegada més fort

A finals de novembre es van lliurar els premis d’enguany i entre altres el jurat ha reconegut la promoció del desenvolupament de les persones, especialment dels més pobres, que fa Càritas Interparroquial. La contribució de Càritas com a gran organització present en tot el món en la lluita contra la desigualtat està fora de tot dubte però parlar de Càritas Interparroquial és fer-ho del centenar de voluntaris i voluntàries que dediquen el seu temps i els seus recursos a les persones que ho necessiten. Càritas a les parròquies són els homes i dones que ajuden i es deixen la vida pels seus veïns i veïnes. Són la cara d’una església de vegades silenciada, oblidada i relegada a l’anonimat per altres qüestions més “mediàtiques” que, per descomptat, cal no oblidar. La resolució d’aquests guardons i l’acte de lliurament té lloc a finals de novembre, amb pobles, ciutats i famílies preparant-se per al Nadal, organitzant dinars i sopars i amb alguns -encara en queden- pensant si enguany posaran cap novetat en el betlem de casa.

Entrant precisament en allò que diuen esperit nadalenc, la tasca dels voluntaris de Càritas a Torrent és, com la instal·lació al saló de casa d’un naixement, una crida permanent a practicar la solidaritat i la misericòrdia amb els necessitats. El papa Francesc acaba de publicar una carta animant a seguir posant el betlem a les cases o a tornar a fer-ho si s’ha perdut el costum. Convida especialment a parar atenció a la senzillesa de l’escena, a la humilitat del moment que s’està representant, a sentir i tocar la pobresa del moment, així com fan cada dia els voluntaris i voluntàries de Càritas a Torrent, testimonis de vides humils, de situacions precàries i d’injustícies.

Els pessebres, que segons la tradició va començar Sant Francesc, són xicotetes obres d’art i al mateix temps, grans lliçons i espills on mirar-nos. El naixement d’un xiquet en una cova recorda que la gent mor en el mar, que el planeta està malalt i que el crit de la pobresa és cada vegada més fort mentre alguns -allà aïllat, sempre al fons, està el castell del rei Herodes- es barallen per la foto o giren la cara a la tragèdia. Però tot i això, el betlem també recorda que sempre hi ha pastors, animalets, reis d’Orient, disposats a posar-se en camí, implicar-se i ser eines de curació i de reconstrucció del món. Bon Nadal!

Article publicat a l’última edició de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s