Kobe Bryant

En la nit de l’últim diumenge de gener va sobtar la notícia de la mort de Kobe Bryant. L’exjugador de Los Angeles Lakers, de quaranta-un anys, havia perdut la vida en un accident d’helicòpter a Califòrnia. De seguida, com sol ser habitual en casos com aquests, les reaccions en les xarxes socials es comptaven per milers en només uns minuts. Se succeïren els missatges de condol, els ànims i suport a la família, les declaracions d’antics companys i, en general, les mostres de pesar arribades de tot el món i de tots els àmbits per la mort de l’esportista d’elit.

La mort o la proximitat de la mort, per les raons que siga, solen despertar sentiments religiosos o l’espiritualitat personal, latents o de vegades oblidats en altres moments o situacions vitals. Així va ser en el cas de les reaccions a la mort de l’exjugador de bàsquet. Entre els milers de reaccions -parlem, principalment de les xarxes socials- no era difícil trobar referències a Déu, als seus plans o designis, pregàries i peticions d’oracions pel difunt o la família, fins i tot entre esportistes famosos, d’elit i allò que hui diguem celebrities.

Homenatge amb ciris i globus al jugador mort.

Una dimensió personal més com l’espiritualitat i els sentiments religiosos troben també espai en els perfils de les xarxes socials

En aquest cas la curiositat recau en la procedència dels missatges. Sense cap ànim d’exhaustivitat ni d’aspiracions estadístiques, sí que saltava a la vista amb només una ullada que les referències religioses estaven més presents, insistint en els comentaris en la xarxa social Twitter, en els d’origen americà -tant del sud com del nord- que no pas dels europeus. Parant atenció especialment als Estats Units d’Amèrica no hi ha dubte que es tracta d’un país amb una forta presència del fet religiós en la vida pública. Les jornades de l’impeachment contra Trump les ha iniciades el capellà del Senat, en els dòlars es llig In god we trust (en Déu confiem) i el president encara jura el seu càrrec sobre la Bíblia.

Però tot i les diferències culturals i la secularització de les societats el cas és que el fet religiós segueix més o menys present en la vida pública i, per extensió, en les xarxes socials. Una dimensió personal més com l’espiritualitat i els sentiments religiosos troben també espai en els perfils de les xarxes socials encara que, com es veu, amb diferències.

En aquest context, amb el fet religiós present en les xarxes socials, les institucions religioses cerquen el seu lloc entenent que tenen molt a dir en el continent digital, aquesta nova plaça pública, el nou lloc de reunió i de trobada. Però al mateix temps, especialment pel que fa a les institucions, s’hi juguen molt en un món que no és el món físic i tradicional i on les regles, els costums i les veus no són les clàssiques. En Facebook, en Twitter, en Instagram… el rector, el bisbe, la religiosa i el cristià de base estan al mateix nivell -són amics-, sotmesos a les mateixes regles i tenen la mateixa llibertat i les mateixes restriccions per a difondre els seus missatges, les seues opinions i proposar els temes de la conversa o el debat. En un moment de profunds canvis culturals i amb l’església tractant de prendre posicions en diversos assumptes i d’afrontar els nous reptes s’han de tindre en compte aquestes noves circumstàncies.

Article publicat a l’última edició de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s