cinc “mestres” de valencià que van anar a l’atur el dia que va tancar Canal 9


Hui, 29 de novembre, fa quatre anys que s’apagaren les emissions de Canal 9. Allà cap al migdia, la televisió pública seguia les passes de la ràdio, que s’havia silenciat unes hores abans. Amb el tancament dels mitjans públics, els valencians vàrem perdre moltes coses: informació propera, foment de la cultura i les tradicions pròpies, retransmissions esportives, concursos, entreteniment… i tot (o quasi tot) en valencià. El valencià com a instrument comunicatiu va ser un dels majors damnificats. Sense un mitjà que ens parlara en valencià l’ús i la presència de la llengua pròpia havien sigut ferits de mort. Continue reading “cinc “mestres” de valencià que van anar a l’atur el dia que va tancar Canal 9″

Anuncis

30 graus en octubre no és bon oratge


Sabem de què parlem. Quan els valencians veuen cremar-se els paisatges gallecs se’ls reapareixen les imatges d’una realitat que no per quotidiana deixa de ser dramàtica. Malauradament les muntanyes i els boscos valencians són escenari continu d’incendis que tenen darrere la mà de l’home massa vegades. Per això des d’ací no es pot fer altra cosa que fer arribar a gallecs, asturians i portuguesos -units ara en la tragèdia- missatges de condol i solidaritat. Quan es crema la terra es crema una part de la identitat. Continue reading “30 graus en octubre no és bon oratge”

valència bàsquet


Video: Valencia Bàsquet / Youtube

Després d’abordar el mes passat la croada legal contra el sucre tocava tornar a la temàtica local. La possibilitat que Torrent deixe de ser capital de l’Horta Sud bé haguera merescut unes línies tot i que negatives que això passe hi ha hagut moltes però explicacions reals d’allò que podria significar, no tantes.

Tocava, déiem. Però el títol de lliga aconseguit pel València Bàsquet mereix de sobra que es reserven les referències locals per al pròxim article que, a més a més, serà ben festiu, que els moros i cristians i les festes en honor als sants Abdó i Senén estan a tocar.

Continue reading “valència bàsquet”

se’ns crema la terra


El temps de vacances per a la majoria es desfà com un gelat mentre bufa el més insuportable dels ponents, que alça la pols igual que alça les temperatures. L’estiu se’n va. Però ho fa de la pitjor manera possible. Xàbia, Benitatxell, el parc natural de la Granadella, Bolulla, Artana, Moixent, Adsubia, Bolbait, el Montgó, Callosa, la serra d’Espadà, entre altres, ja formen part de la llarga llista negra de terres cremades que creix any rere any.

De nou, i esperem que no arribe el dia en què acabem per acostumar-nos, els diaris i les televisions ens han acostat la desoladora imatge dels boscos cremant amb violència sense control, el pànic i la por de les famílies que poden perdre sa casa i el treball heroic i impagable dels bombers i equips d’extinció que lluiten contra les flames arriscant la vida. Continue reading “se’ns crema la terra”

Torrent i el metro, una història comuna


Fou a última hora de la vesprada de fa unes setmanes. Els ulls dels veïns de Torrent es giraren cap a una immensa columna de fum negre que sobrevolava la ciutat. De seguida i gràcies a les fotos que en pocs minuts ja circulaven de mòbil a mòbil, es va saber la causa. A les velles cotxeres que Ferrocarrils de la Generalitat té a la ciutat, en el camí cap a la veïna Picanya, s’havia declarat un incendi. El fum provenia dels tallers que custodien no sols antigues unitats sinó també peces històriques.

L’incendi a eixes dependències ha posat sobre la taula, d’una banda, l’estat d’abandó dels antics tallers, presa fàcil per als vàndals, i, d’altra, de nou la necessitat de recuperar i posar en marxa de veres la idea d’un museu del transport. El lamentable estat d’aquella instal·lació i de les unitats que allí es conserven és palpable. Els vagons plens de grafitis són la deplorable imatge amb la qual l’usuari del metro es troba en entrar o eixir de la ciutat. La solució passa per la posada en valor del patrimoni ferroviari torrentí i valencià. Per dos motius.

Primer, perquè el desenvolupament de la nostra ciutat no s’entén sense el tren, el trenet o el metro, cadascú li diu com vol. Els colpets dels vagons sobre les vies com una melodia compassada han unit any rere any, dècada rere dècada Torrent amb localitats de la rodalia i València, donant forma així a una de les senyes d’identitat de la nostra ciutat. Torrent és com és, entre altres motius, per eixa proximitat amb la capital que li ha permés créixer tenint a l’abast els serveis i les possibilitats de la gran ciutat sense oblidar les seues arrels. Només un exemple de la importància d’este mitjà per a molts: gràcies al metro -transport sostenible, tot s’ha de dir- milers de jóvens estudien a les universitats valencianes així com altres venen a la seu local d’una d’elles, igual com altres venien i venen a estudiar als nostres col·legis i instituts. És a dir, la història i l’evolució de Torrent i d’este mitjà de transport van unides.

I segon. La posada en valor del patrimoni ferroviari no pot oblidar uns desgraciats esdeveniments més recents que, perquè no dir-ho, també han marcat la història de la ciutat. Una vintena de famílies es varen vore colpejades de la forma més dramàtica possible un 3 de juliol de fa ara 10 anys. El que va succeir després d’aquell fatídic dia al subsol de València, la lluita per la justícia i la reparació de les víctimes, si açò és possible, és un capítol, trist, cert, però real de la història de Torrent i no pot quedar fora d’eixe necessari tribut. Per justícia i dignitat, un museu del transport ferroviari hauria d’acollir el record a les víctimes de juliol de 2006. No fer-ho seria oblidar una part de la llarga història comuna del transport ferroviari i el poble de Torrent.

Article publicat a l’edició 59 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perque ajuden a millorar.