la qüestió valenciana


En un dia de ponentà de setembre, les ràdios i les teles nacionals es feien ressò amb un enorme desplegament de mitjans de les celebracions del dia dels veïns catalans. Des de primera hora del matí, edicions especials, directes i tertúlies acostaven a la resta d’Espanya què estava passant a Catalunya l’onze de setembre.

Podrà pensar-se que es tractava d’una cobertura marcada per l’actualitat però el que és cert és que ha sigut així des de fa uns quants anys. Catalunya forma part de l’agenda pública des de fa temps. L’11S fa molts anys que es cola a les sobretaules entre la tornada a l’escola i la fi de les vacances per a la majoria. Continue reading “la qüestió valenciana”

Anuncis

sense sucre


Des de l’ú de maig posar-se fins a les orelles de sucre és un poc més car a Catalunya i potser acabe sent-ho també ací a casa nostra després que Compromís haja expressat el seu interés en una mesura que està alçant polseguera al nord del Sénia. La Generalitat de Catalunya ha començat a gravar les begudes ensucrades envasades, és a dir, amb edulcorants calòrics afegits. No només, per tant, els refrescos més consumits a les terrasses dels bars i restaurants sinó també nèctars i sucs de fruites, begudes esportives, energètiques, de te i de café. Fins i tot les aigües amb sabors, ara de moda.  La polèmica està servida en el moment en què el gravamen repercutirà en el preu final d’aquests productes de consum massiu. Quan toquen la butxaca… Continue reading “sense sucre”

torna-li la trompa al xic


La setmana en què estes lletres omplin el paper és possible que passe a la història per la posada en escena d’un debat filològic i cultural d’alçada -no molta alçada, la veritat- tocant al decret del plurilingüisme i una suposada marginació del castellà -que tothom sap que està en perill de mort- i la naturalesa de la llengua pròpia o com digué un diputat aquell gloriós matí a les Corts, torna-li la trompa al xic. La representació política local no va defugir este debat i a hores d’ara, segons les previsions, les tropes dels nostres veïns del nord ja deuen anar per Sagunt en el seu avanç descontrolat i insaciable després que Torrent s’haja afegit a la Xarxa de municipis valencians Ramon Llull. Continue reading “torna-li la trompa al xic”

som un poc curtets


La campanya electoral que acabem de viure, patir o disfrutar -allà cadascú- i que quan lligen estes lletres estarà donant els seus últims estertors confirma que qui ens governa o aspira a governar creu que als ciutadans se’ls han begut l’enteniment. És l’única explicació possible el bar, a aquell eixir a caminar de bon matí, la merceria i l’himne merenguero. I el pitjor de tot: els programes de televisió amb els candidats conversant animadament amb xavals de primària. “Mireu, sabem que mitja Espanya és un poc curteta i que no acaben d’entendre de què va el tema, així que explicarem les coses com si tots fóreu xiquets de set anys”.

A escala local, la campanya, la precampanya i el dia a dia de la ciutat queda caracteritzat per una cosa que últimament s’està estenent massa gràcies -o per culpa- a Internet: la cerca que una acusació a l’oponent es faça pública com més prompte possible quasi sense parar-se a pensar si, de veritat, hi ha motius per a això. Més encara, de vegades sembla que les crítiques d’un partit polític cap a suposats comportaments il·lícits o almenys èticament reprovables del rival, van més encaminades no cap a la denúncia verdadera sinó cap a una espècie de justificació de comportaments anteriors propis. Una manifestació del famós “i tu més” que dia rere dia ompli pàgines de diaris.

Però, compte, les preses juguen de tant en tant males passades en la voràgine de llançar-se cap a un il·lícit que danye el punt de flotació de l’adversari. Val més demanar perdó que permís o primer disparar i després preguntar. S’ha vist a València amb el ja famós #birragate. Es fa una denúncia d’un balafiament que, al final de la correguda, va córrer per compte del denunciant.

També ací a casa nostra. Semblava la jugada mestra: un #peatgegate Un cotxe a càrrec de l’Ajuntament que es passa un peatge ni més ni menys que a una carretera de Portugal. Una preciosa oportunitat que no es pot deixar escapar. Però va i resulta que no només la infracció no es va produir, ni baix el govern actual ni l’anterior. Que al final el cotxe no havia estat ni a Portugal. Una situació berlanguiana que s’haguera evitat fent les indagacions pertinents abans de fer pública una suposada denúncia. Però l’intercanvi de desqualificacions allà queda.

Ja ho deia una dita del periodisme: que la realitat no et desbarate una bona història (que els ho diguen als reporters d’Antena 3).

Dues coses més. Primera, arran de la visita de polítics de fora en esta campanya que va acabant. Mai es recordarà suficientment el títol d’un article del cronista Beguer Esteve: “el nom és Torrent” (Hola, Monedero). Segon. La més gran de les felicitacions al Torrent C.F. Açò no és una cursa de 100 metres. És una marató i segur que prompte la ciutat tindrà un equip de futbol on mereix.

Article publicat a l’edició 60 de Torrent Informatiu, corresponent al mes d’octubre.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perque ajuden a millorar.

Els partits polítics de Torrent i el valencià a Twitter


Els perfils de l’Ajuntament de Torrent, Guanyant i Compromís aproven amb molt bona nota quant a l’ús del valencià a Twitter. Partit Popular, PSOE i Ciudadanos suspenen.

La revista Saó va dedicar el seu número del mes de febrer al valencià a les xarxes socials com índex de mesura de normalitat lingüística. “A les xarxes llegim, parlem i debatem (…) i han esdevingut, en certa manera carrer”, deia la introducció de la sèrie de continguts sobre l’assumpte. Les xarxes socials ja formen part de les nostres vides i l’ús que a elles es faça del valencià estarà reflectint d’alguna manera el seu ús social. Continue reading “Els partits polítics de Torrent i el valencià a Twitter”