alegreu-vos i celebreu-ho


Poc després de la Pasqua, el papa Francesc ha publicat l’exhortació Gaudete et exultate, que podríem traduir com Alegreu-vos i celebreu-ho. En este document, Francesc fa una crida a la santedat en el món contemporani. Certament, pensant en els sants que tots coneguem sembla una tasca quasi inabastable. Però tot i això, el pontífex hi insisteix que és possible ser sant o actuar amb santedat en la quotidianitat. Francesc recorda el sermó de les benaurances i traça així el camí per a la santedat contemporània: no anhelar riqueses, ser humil, saber plorar i no defugir el dolor propi i aliè, buscar la justícia i la pau, practicar la misericòrdia i viure amb senzillesa. Continue reading “alegreu-vos i celebreu-ho”

Anuncis

a les germandats


El cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha publicat enguany una carta pastoral amb un títol ben eloqüent i amb un destinatari clar: A les confraries. El prelat es dirigix a tot tipus d’agrupacions de religiositat popular però el text dedica un extens apartat especialment a les confraries de Setmana Santa, allò que en Torrent anomenem germandats com a distinció d’altres grups religiosos. Amb el Diumenge de Rams i l’inici de la Setmana Santa a tocar val la pena detindre’s en algunes idees i reflexions que fa l’arquebisbe. A poc que es conega la Setmana Santa local tots ens podem sentir al·ludits, identificats i interpel·lats, especialment per alguns contrasentits. Continue reading “a les germandats”

la flama d’un poble


De vegades els grans descobriments vénen quan menys s’esperen o es troben allà on no s’estaven buscant. Això és el que li ha passat al cronista local José Royo, a qui podem llegir en les pàgines històriques, en descobrir en una de les seues investigacions La primera flor, una novel·leta sobre una parella d’enamorats amb aspiracions ben diferents. Un vol eixir del poble, créixer i prosperar. L’altre prefereix mantindre la seguretat de la vida de sempre. És cert que la temàtica no és gens original. Xic, xica, relacions amoroses… Allò que fa que la troballa de La primera flor siga gairebé històrica és que és un text escrit a principis del segle XX i ambientat en la festa torrentina de l’Entrà de la Flor, que consisteix en l’ofrena a la Mare de Déu dels primers fruits d’una primavera que ja està a tocar. Continue reading “la flama d’un poble”

carrera oficial


Contava a la revista Torre allà pel 1949 el cronista Vicent Beguer Esteve que es va trobar amb una publicació titolada “Els valencians pintats per ells mateixos”, escrita un segle abans. Esta publicació contenia retrats d’habitants de la regió, entre ells “El torrentí”, article atribuit a Peregrín García Cadenas, i on es llegia el següent: “Qui és eixe individu de la gran família valenciana que mereix un retrat a banda? El torrentí és un ser originalíssim i digne d’estudi. Voleu les dades d’este curiós membre de la comunitat valenciana? Poseu a un a cos àgil, eixut, nervïut i bregat pels ratjos del sol meridional iguals parts de l’esperit enginyós i civilitzador de la raça àrab i del caràcter cosmopolita i calculador de les fredes races del Nord i obtindreu un torrentí pur, autèntic… El torrentí duu la seua indústria arreu del món. El seu caràcter altiu repugna la dependència del treball i este caràcter l’obliga a ser gosat i emprenedor. Doneu-li al torrentí un capital de dos-cents reals i l’haureu fet comerciant. Recorregueu l’Espanya de dalt a baix, passeu a Europa, creueu l’Atlàntic i allà on aneu hi trobareu un torrentí. El torrentí és l’espècie única i exemplar del comerciant poètic. El torrentí no ha renegat mai de les seues tradicions i creua els grans focus de la civilització sense deixar en ells un àtom del passat”. Continue reading “carrera oficial”

conéixer i respectar (al voltant de Taizé)


S’ha parlat molt sobre les conseqüències que podrien derivar-se en l’àmbit social els atemptats terroristes ocorreguts en novembre a París. La capital de França va viure en primera persona l’horror dels atacs i el drama de les vides perdudes, però les conseqüències traspassen les fronteres. És més que real la possibilitat que s’estenga un odi antimusulmà -com a forma de concreció d’un mal superior que és la por i l’odi al diferent i al desconegut- que genere conflictes latents dispostos a prendre forma real quan menys ho esperem. Perdre eixa por, acostar-se a l’altre i deixar que l’altre se’ns acoste, conéixer-lo i respectar-lo són les millors de les armes amb les quals compta la nostra societat per fer front un dels drames del segle XXI -el terrorisme global- que busca en la divisió i l’enfrontament assolir els seus objectius.

En este sentit, els més menuts donen exemple cada dia a l’escola, cada vegada més plena de llengües i nacionalitats diferents. Cap xiquet, més enllà de la mateixa curiositat infantil, es qüestiona res sobre un company amb la pell o els ulls diferents dels seus, sempre que un pare no li faça vore en ell algú de qui cal no refiar-se, que de tot hi ha, una volteta per Gente Torrentina al Facebook així ho confirma. Un xiquet veu en un altre xiquet -negre, groc o marró- algú amb qui jugar.

La ciutat de València acull del 28 de desembre a l’u de gener la 38 trobada europea de jóvens organitzada per la comunitat de Taizé. Es tracta d’una reunió de desenes de milers de xics i xiques de l’Europa més propera i similar a la nostra però també de l’Europa més llunyana en llengües i costums. La comunitat de Taizé, radicada precisament al sud de França, és símbol de reconciliació entre cristians i pobles dividits. Molts d’estos jóvens seran acollits per famílies de Torrent que han volgut obrir les portes de sa casa a desconeguts amb els quals no compartiran ni la llengua.

L’acollida de centenars de jóvens participants en esta trobada, amb el record dels atemptats de París, és l’oportunitat que ens dóna el Nadal per fer un pas endavant cap a la reconciliació dels pobles, començant amb els que tenim més a prop però que, al mateix temps, estan de vegades massa lluny.

És una llàstima que per qüestions de calendari les famílies no hagen pogut compartir amb els acollits tradicions tan torrentines com l’Aurora o les representacions del betlem que com cada any des de fa dècades tornen al Teatre Llar Antonià. I qui diu els jóvens europeus de l’encontre de Taizé diu les desenes de torrentins que segur que no han sentit mai parlar d’estes coses. Conéixer el que és propi, els costums i tradicions en les quals s’assenta un poble com el nostre, que mira al futur sense oblidar el passat, és de vegades el primer pas per a eixir d’u mateix i mirar a l’altre amb respecte i confiança.

Article publicat a l’edició 54 de Torrent Informatiu, corresponent al mes d’octubre.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perque ajuden a millorar.