rejovenir el rostre de l’església


Si durant les últimes setmanes el final del dia -allà cap a les nou de la nit- els ha sorprés per la part antiga Torrent és més que probable que s’hagen topat amb el Rosari. Des de fa més d’un segle, totes les nits del mes d’octubre dos files de persones recorren els carrers resant el rosari. La veu amplificada per un altaveu portàtil i els instruments d’un grup de músics que interpreten algunes de les oracions alerten a les famílies i a les cases cap on s’acosta la comitiva. La processó s’acosta i la gent aguaita per les finestres de les finques o les portes de les cases baixes. Alguns i algunes se senyen o murmuren les oracions, acompanyant el res uns segons.

A simple vista, l’escena no té més d’especial que una processó qualsevol d’aquelles que de tant en tant xafen els carrers de Torrent: una creu que obri el recorregut, música i una imatge religiosa que presideix l’acte. Però si es para atenció a la fotografia sorprén entre els assistents la presència d’un bon grapat de jóvens. Als habituals rosariers se sumen cada any un grup de xics que acaben de complir la majoria d’edat –herència de les tradicionals festes de quintos- i que són els clavaris de l’any de la Mare de Déu del Rosari.  Ells s’encarreguen de dirigir el res, encapçalar la comitiva i portar la imatge de la Verge.

Efectivament, per a molts resulta una sorpresa la presència d’un grup de gent jove participant en un acte amb una mitjana d’edat alta i lluny, per què no dir-ho, dels gustos i preferències dels jóvens fins i tot quan es tracta d’activitats religioses. La participació d’este grup de xics en el Rosari d’octubre de Torrent és particular i té lloc dins d’unes circumstàncies concretes com són les celebracions d’una festa popular en la ciutat el primer diumenge de maig. Però al mateix temps servix per a il·lustrar que els jóvens no han deixat de participar en les activitats de l’església i que, a més a més, busquen el seu lloc i dir la seua.

La casualitat ha volgut que al llarg del mes d’octubre tinga lloc a Roma el sínode dels bisbes, precisament, sobre els jóvens i el paper que han de jugar en l’església i en el món del present i del futur. La història i els marcs mentals habituals han dibuixat una jerarquia eclesiàstica amb una comunicació unidireccional, que ha parlat per a ser obeïda, però ens trobem ara amb una església i un papa Francesc al capdavant en posició d’escolta i diàleg per afrontar el canvi d’època que viu la humanitat i amb la complicitat d’aquells que hauran de protagonitzar-lo.

A la reunió dels bisbes durant el mes d’octubre s’arriba després del treball de 300 xics i xiques de tot el món, catòlics, cristians d’altres confessions i, fins i tot, no creients. L’església no pot recórrer els camins que s’obrin sense els jóvens, buscadors nats de sentit i valor a les coses. No pot afrontar qüestions com l’ecologia, els abusos sexuals, el rol de la dona, la presència en el continent digital, la immigració sense rejovenir el seu rostre. I no es tracta, no obstant això, de fer-se jove i modernitzar-se a tota costa en el sentit d’adaptar-se siga com siga al pensament i la moda dominants, sinó de fer seu l’esperit d’unes noves generacions compromeses amb la diversitat, plurals, mobilitzades per causes socials, solidàries, i que demanen, a tots i per damunt de tot, coherència entre el dit i el fet.

El rosari de Torrent i el sínode dels bisbes tenen més a veure d’allò que es podria pensar. Així com els jóvens mantenen vives i fan avançar les xicotetes però arrelades tradicions dels nostres pobles, així també fan possible des de la seua diversitat -no és el mateix, simplificant molt, un jove cristià africà que un europeu- que l’església afronte els reptes de les societats del present i del futur.

Article publicat a l’edició 88 de Torrent Informatiu.

Et convide a seguir les publicacions i compartir-les. Els comentaris s’agraïxen i les crítiques, més encara, perquè ajuden a millorar.

Anuncis

abusos


Posa els pèls de punta llegir encara que siga només per damunt les pràctiques descrites en l’informe Pennsilvània, el text que descriu més de setanta anys d’abusos a menors per part de 300 sacerdots en sis diòcesis dels Estats Units d’Amèrica. Les víctimes, xiquetes i xiquets adolescents i preadolescents es conten per milers. Sembla, i és el més probable, que només s’està davant de la punta d’un gran iceberg. El ja tristament famós informe, fet públic este estiu pel fiscal general d’aquell estat nord-americà revela amb una cruesa que aterra un seguit de pràctiques i, més encara, conclou que l’encobriment per part dels responsables era sistemàtic, la qual cosa només fa agreujar un crim absolutament detestable. Milers de xiquetes, xiquets i les seues famílies trobaren violència, es van veure despullats de la seua dignitat i reberen ferides de per vida per part d’aquells en els quals buscaven consol o ajuda o en els quals havien dipositat la seua confiança. Ací està l’autèntic drama d’este crim. Continue reading “abusos”

parròquies


La ciutat de Torrent viu enguany tres aniversaris molt especials. D’una banda, la parròquia Nostra Senyora de Montsió commemora el 50 aniversari de la seua creació l’any 1968. A poca distància, la parròquia de Sant Josep recorda que enguany es compleix mig segle de la construcció del seu temple, a l’actual avinguda al Vedat. A més a més, els Juniors de la parròquia de l’Assumpció han celebrat també el seu 50 aniversari. Tot i tractar-se, sobre el paper, de fites que poden semblar similars, són realitats ben diferents. La creació de la parròquia de Montsió és la conseqüència -en aquell temps- de vora un segle de presència dels frares franciscans a Torrent. De fet, la història i la formació de molts torrentins i torrentines no s’entén sense l’arribada el 1889 dels primers religiosos terciaris caputxins. El context de la creació de la parròquia i la posterior construcció del temple de Sant Josep, per la seua banda, és ben diferent. És la resposta a un Torrent que creixia i que tenia noves necessitats, també pastorals. Fins al 1967, la parròquia, creada uns anys abans, usava les dependències a les quals s’accedeix pel carrer Tirant lo Blanc. El mig segle dels Juniors de l’Assumpció és un capítol més en la llarga història de la coneguda com l’arxiprestal. Continue reading “parròquies”

valencià en l’església, camí per recórrer


Més de 30.000 persones s’aplegaren a Torrent a mitjans del mes de maig per a viure una gran festa per la llengua. La Trobada d’Escoles en Valencià arribà a la capital de l’Horta Sud en un context molt especial. D’una banda, es compleixen 30 anys de la posada en marxa de les línies en valencià a la nostra ciutat. D’altra, Torrent repeteix com a seu de la Trobada d’Escoles de l’Horta Sud vint anys després. Molts xiquets i xiquetes que en aquella ocasió, el 1998, ompliren com alumnes amb els seus mestres la nostra ciutat de jocs, música i diversió, duien ara de la mà els seus fills en una jornada que es festiva però que al mateix temps és una ocasió per a la reivindicació. Continue reading “valencià en l’església, camí per recórrer”

alegreu-vos i celebreu-ho


Poc després de la Pasqua, el papa Francesc ha publicat l’exhortació Gaudete et exultate, que podríem traduir com Alegreu-vos i celebreu-ho. En este document, Francesc fa una crida a la santedat en el món contemporani. Certament, pensant en els sants que tots coneguem sembla una tasca quasi inabastable. Però tot i això, el pontífex hi insisteix que és possible ser sant o actuar amb santedat en la quotidianitat. Francesc recorda el sermó de les benaurances i traça així el camí per a la santedat contemporània: no anhelar riqueses, ser humil, saber plorar i no defugir el dolor propi i aliè, buscar la justícia i la pau, practicar la misericòrdia i viure amb senzillesa. Continue reading “alegreu-vos i celebreu-ho”