valencià en l’església, camí per recórrer


Més de 30.000 persones s’aplegaren a Torrent a mitjans del mes de maig per a viure una gran festa per la llengua. La Trobada d’Escoles en Valencià arribà a la capital de l’Horta Sud en un context molt especial. D’una banda, es compleixen 30 anys de la posada en marxa de les línies en valencià a la nostra ciutat. D’altra, Torrent repeteix com a seu de la Trobada d’Escoles de l’Horta Sud vint anys després. Molts xiquets i xiquetes que en aquella ocasió, el 1998, ompliren com alumnes amb els seus mestres la nostra ciutat de jocs, música i diversió, duien ara de la mà els seus fills en una jornada que es festiva però que al mateix temps és una ocasió per a la reivindicació. Continue reading “valencià en l’església, camí per recórrer”

Anuncis

alegreu-vos i celebreu-ho


Poc després de la Pasqua, el papa Francesc ha publicat l’exhortació Gaudete et exultate, que podríem traduir com Alegreu-vos i celebreu-ho. En este document, Francesc fa una crida a la santedat en el món contemporani. Certament, pensant en els sants que tots coneguem sembla una tasca quasi inabastable. Però tot i això, el pontífex hi insisteix que és possible ser sant o actuar amb santedat en la quotidianitat. Francesc recorda el sermó de les benaurances i traça així el camí per a la santedat contemporània: no anhelar riqueses, ser humil, saber plorar i no defugir el dolor propi i aliè, buscar la justícia i la pau, practicar la misericòrdia i viure amb senzillesa. Continue reading “alegreu-vos i celebreu-ho”

a les germandats


El cardenal arquebisbe de València, Antonio Cañizares, ha publicat enguany una carta pastoral amb un títol ben eloqüent i amb un destinatari clar: A les confraries. El prelat es dirigix a tot tipus d’agrupacions de religiositat popular però el text dedica un extens apartat especialment a les confraries de Setmana Santa, allò que en Torrent anomenem germandats com a distinció d’altres grups religiosos. Amb el Diumenge de Rams i l’inici de la Setmana Santa a tocar val la pena detindre’s en algunes idees i reflexions que fa l’arquebisbe. A poc que es conega la Setmana Santa local tots ens podem sentir al·ludits, identificats i interpel·lats, especialment per alguns contrasentits. Continue reading “a les germandats”

la flama d’un poble


De vegades els grans descobriments vénen quan menys s’esperen o es troben allà on no s’estaven buscant. Això és el que li ha passat al cronista local José Royo, a qui podem llegir en les pàgines històriques, en descobrir en una de les seues investigacions La primera flor, una novel·leta sobre una parella d’enamorats amb aspiracions ben diferents. Un vol eixir del poble, créixer i prosperar. L’altre prefereix mantindre la seguretat de la vida de sempre. És cert que la temàtica no és gens original. Xic, xica, relacions amoroses… Allò que fa que la troballa de La primera flor siga gairebé històrica és que és un text escrit a principis del segle XX i ambientat en la festa torrentina de l’Entrà de la Flor, que consisteix en l’ofrena a la Mare de Déu dels primers fruits d’una primavera que ja està a tocar. Continue reading “la flama d’un poble”

carrera oficial


Contava a la revista Torre allà pel 1949 el cronista Vicent Beguer Esteve que es va trobar amb una publicació titolada “Els valencians pintats per ells mateixos”, escrita un segle abans. Esta publicació contenia retrats d’habitants de la regió, entre ells “El torrentí”, article atribuit a Peregrín García Cadenas, i on es llegia el següent: “Qui és eixe individu de la gran família valenciana que mereix un retrat a banda? El torrentí és un ser originalíssim i digne d’estudi. Voleu les dades d’este curiós membre de la comunitat valenciana? Poseu a un a cos àgil, eixut, nervïut i bregat pels ratjos del sol meridional iguals parts de l’esperit enginyós i civilitzador de la raça àrab i del caràcter cosmopolita i calculador de les fredes races del Nord i obtindreu un torrentí pur, autèntic… El torrentí duu la seua indústria arreu del món. El seu caràcter altiu repugna la dependència del treball i este caràcter l’obliga a ser gosat i emprenedor. Doneu-li al torrentí un capital de dos-cents reals i l’haureu fet comerciant. Recorregueu l’Espanya de dalt a baix, passeu a Europa, creueu l’Atlàntic i allà on aneu hi trobareu un torrentí. El torrentí és l’espècie única i exemplar del comerciant poètic. El torrentí no ha renegat mai de les seues tradicions i creua els grans focus de la civilització sense deixar en ells un àtom del passat”. Continue reading “carrera oficial”