Reflexionant al voltant del paper que els mestres han jugat al llarg de la nostra vida educativa no em resistisc a fer referència a quatre –de Primària, Secundària, Batxillerat i la Universitat- que, en quatre etapes educatives ben diferents, em van ensenyar -o dels quals vaig aprendre veient com actuaven- una cosa que ni molt menys és comparable a la recuperació per a la societat d'un adolescent en risc d'exclusió, per posar un exemple, però que ara per ara és un acte quasi igual d'heroic. Parle del respecte a la llengua pròpia. Em referisc al respecte que porta al seu ús, promoció i, per què no, estima.